Biblioaprenent

“Un dels responsables de la primera editorial en català es queixava en públic l’altre dia de les dificultats que experimenta el mercat per causa d’un excés de novetats acompanyat d’una política d’ofertes i de preus rebentats que malacostuma el comprador. ¿ Per què hem d’entrar a les llibreries a triar i remenar entre muntanyes de títols, si els llibres més bons sortiran al cap de quatres dies en edicions barates, i en donaran dos pel preu d’un al quiosc de la cantonada? ¿ Per què pagar un llibre d’aquests il·lustrats al caríssim preu marcat si se’n troben de semblants a preus rebentats? Cada cop són més els que, en comptes d’anar a buscar un llibre determinat amb títol i nom d’autor, o en comptes de flairar entre els que li podrien interessar, esperen que la seducció de la lectura comenci per la seducció de la ganga: llibre a vint durets, tres per un i un regal. Amb tot, la situació no deu ser pas tan greu quan l’editor la denunciava en la presentació d’una nova col·lecció de butxaca en català. La difusió de cada llibre continua tan prima com abans, però el mercat s’eixampla per diversificació. Cada cop hi ha més llibres que parlen de més coses, i aquesta riquesa és la taula de salvació de les editorials, perquè les obliga a competir i incrementa el consum de paper imprès i relligat, amb conseqüències positives per a la facturació total del sector. Ara mirem-ho des del punt de vista del lector. Que els editors es queixin dels preus increïblement baixos de molts llibres i d’haver de publicar cada vegada més títols diferents si volen sobreviure constitueix una excel·lent notícia, tant per a la butxaca com per a la diversitat. L’únic problema per als compradors recalcitrants -que no sempre són lectors- consisteix a sobreviure a l’allau. Per a aquests, hi ha una recepta ben fàcil: que renunciïn a tenir-ho tot. El mèrit de la Fira del Llibre d’Ocasió és que contribueix com cap altra a dessacralitzar el llibre. Fins i tot aquells exemplars editats fa dotzenes o centenars d’anys que eren objecte de culte i veneració per part dels bibliòfils han ingressat en la modernitat i s’exhibeixen sense cap pudor al costat dels seus companys que, tot just acabats d’editar, ja es venen a preu de saldo. La democràcia també ha afectat els llibres”.

Article: “Llibres regalats” de Xavier Bru de Sala, diari Avui del 25 de setembre de l’any 1995.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“LA ADOLESCENCIA DEL SEÑOR PALAU.

“ Esos últimos datos los debemos a la fértil memoria de don Antonio Palau Dulcet, el respetable librero que, en su tienda de la calle de San Pablo, confecciona incansablemente papeleta tras papeleta, con destino a un proyectado Repertorio General Bibliográfico Español. Es el señor Palau, además, autor de un «Manual del Librero» citado por los biblíógrafos de todo el mundo, y de unas «Memorias» personales, colmados de datos del mayor ínteres paro los escudriñadores de nuestra historia local.

 El caso del señor Palau es típico por lo que a los libreros de viejo se refiere. Lampista de inicio en su juventud, fue empujado al comercio de libros por invencible afición. Antes nos hemos referido a un colchonero, podríamos prolongar la serie de libreros autodidactas sólo estampando los apodos con que han sido conocidos algunos de ellos «l’Aiguacuit». «el Manyo», «el Vaquet, además de un Carbonell, que era albañil; de un Millà, prestidigitador, de un Más, obrero lampista, y de un mozo de almacén conocido por «Cremallar”, dejándonos, seguramente, muchos nombres en el tintero, pues a mercados festivos han acudido siempre vendedores que durante la semana ganábanse el pan manejando toda clase de herramientas.

-Señor Palau — le decimos a nuestro librero—: díganos ustel cual ha sido la mayor emoción experimentada en su vida profesional

— Tengo que remontarme a mi adolescencia, cuando en los encantes encontrábanse todavía gangas . En la graciense Plaza del Sol adquirí, cierto día por seis reales, unos folletos de la Guerra de los Segadores, que inmediatamente después vendía por quince pesetas Una arquitectura de Vitrubio, por la que di otros seis reales, ha alcanzado posteriormente el precio de mil quinientas pesetas.

 Preguntamos al señor Palau si no siente un poco de desazón al ver como libros que pasaron por sus manos humildes cotízanse hoy a precios inverosímiles. Formular esa pregunta, empero, es desconocer lo psicología del librero. Este no es un bibliófilo, su misión es comprar y vender, jamás retener la mercancía. Otro profesional ilustre nos dijo un día al visitar su almacén:

 -En mi casa todo está en venta. Los muebles, incluso. Mi mayor alegría consiste en ver formar colecciones y bibliotecas, en comprobar como se propaga la afición al buen libro, en realizar transacciones. El hombre nos habló con tal sinceridad, que en los catálogos y diccionarios — sus pertrechos del oficio —, había escrito esa acotación marginal «No se vende»

– Si se los llevan — advertía — no puedo trabajar, de lo contrario, también los vendería .

Article: “Deambulando por las librerías anticuarias” de Miguel del Puerto, a Destino, Año IX, Núm. 405, 21 abril 1945.