Una llibreria de vell és la invitació a una aventura amb la memòria, emprendre un viatge a través del temps, jugar a l’atzar entre piles de llibres alineats, barrejats, embrollats, sense ordre d’èpoques ni de prestigis. Perquè un llibre antic gairebé mai deixa indiferent: una estampa groguenca, una portada descolorida, un títol entrevist desoxida records, desperten aquesta facultat humana tan sovint en letargia que és la curiositat. Per als qui estimen els llibres, passejar entre les casetes de la 43.a Fira del Llibre Vell i d’Ocasió, que se celebra aquests dies a banda i banda de passeig de Gràcia, és un ritu que cal complir, perquè sempre guarda una sorpresa .
“La gent no ve a buscar un títol determinat”, diu l’encarregada d’una de les casetes. “La gràcia, des de sempre, és la de mirar i regirar fins que troben aquest llibre que buscaven des de fa anys, aquesta novel·la que van llegir de joves i després van perdre, aquest conte que tenien de petits i ara recobren per recordar-ho per llegir als seus fills, o simplement, una obra desconeguda que els crida l’atenció. “
Hi ha llibres per a tots. Des de Tarzan a bajanades tipus Pitigrilli (per exemple, “Vegetarians de l’amor“, dedicat a “les dones que no vaig conèixer i a les que em van donar carbasses”), des d’aquella col·lecció de l’editorial Apolo, que publicava els títols de Stefan Zweig ( “El jugador d’escacs “acaba de ser reeditat gairebé amb honors de novetat) a exemplars de” l’Esquella de la Torratxa “. Des del “Contrapunt” de Huxley a “La muntanya màgica” traduïda per Mario Verdaguer, aquest escriptor avantguardista encara ocult.
Encara que a Espanya el millor mercat de primeres edicions per a llibres no catalans segueix estant a Madrid, a la fira barcelonina es troben exemplars valuosos. La segona part de les obres de Quevedo, publicada en 1658, es ven a 35.000 pessetes. La traducció italiana de “Vida dels dotze cèsars” de Suetoni, editada en 1556 en traducció de Paolo del Rosco, costa 150.000 pessetes. Hi ha llibres més cars: un tractat de teoria i pràctica de la fortificació, editada en 1598, s’ofereix per 325.000 pessetes.
L’any Sagarra es deixa notar. La seva traducció de la “Divina Comèdia” de Dante en edicions Alpha (1950), tres volums, val 8.000 pessetes. Les seves memòries (amb pròleg de Batllori i apèndix que reuneix un interessant epistolari amb autors com Unamuno costen 4.500 pessetes en l’edició de 1954. A més de les seves obres completes de teatre, es pot trobar la versió censurada de “Vida privada“. Pla està també molt representat: hi ha primeres edicions des de 2.000 pessetes. Les obres de Ramon Llull començades a publicar el 1906 en edició d’Antoni Maria Alcover costen 75.000 pessetes els set volums. Els citats són alguns exemples escollits a l’atzar. Hi ha, per descomptat, molts més: onze volums de Taine, primeres edicions de Baroja (a 5.000 pessetes) o de Narcís Oller, ara posat de moda per la passada per televisió de “La febre d’or” de Gonzalo Herralde. Una llibreria ofereix per 25.000 pessetes un quadern de “Estampes de la Revolució Espanyola“, dibuixades per Quim, datat el 19 de juliol de 1936 i publicat per la FAI. “Imagini la seva història. Conservat pels seus propietaris tot i el perill que suposava en la postguerra, per quines mans haurà passat?”, Comenta la llibretera, que barreja en el seu ofici el comerç amb el gust pels llibres.
Borges -sempre lliscant a la “boutade” – va atribuir a Schopenhauer el consell que “no cal llegir llibres amb menys de cent anys”. Montesquieu va escriure que “la gran equivocació que cometen els periodistes és que no parlen més que de llibres nous, com si la veritat fos alguna vegada nova. Em sembla que fins que no s’han llegit tots els llibres antics, no hi ha cap raó per preferir els nous “. Una cosa tan exagerada com el vici oposat, contret des de la il·lustració fins als esnobs dels noranta, que confonen novetat amb progrés. O tan ingenu com convertir el llibre en fetitxe: ( “Dels llibres uns extreuen saviesa i altres bogeria”, deia Petrarca). La fira també ofereix llibres nous, fins i tot acabats de publicar, a preus molt avantatjosos; sobretot, d’art. Encara que aquest any la pluja ha fastiguejat l’afluència de públic, l’homenatge que Brossa ha rendit al llibre a conte del Gremi de Llibreters s’instaura com a desig i profecia: sembla que tempta l’equilibri, però segueix arrelat amb solidesa en l’afany de coneixement de l’ ésser humà.
Article: “Llibres que no s’obliden. El passeig de Gràcia acull la 43.a Fira del Llibre Vell i d’Ocasió” de Josep Massot, a La Vanguardia del 25 de setembre de l’any 1994.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ A FALTA DE INCUNABLES .
Dónde están hoy los incunables? Guardados como oro en paño en las bibliotecas públicas y privadas . Hace muchos años que han desaparecido del mercado. No existe ya el incunable desconocido Todos están perfectamente fichados. Tanto, que es inminente la aparición de un Catalogo General de los Incunables Españoles, obra de don Francisco Vindel y publicado por el Ministerio de Relaciones Exteriores . Noticia esta que agradecerá el aficionado a la bibliofilia, mucho más si añadimos que el primer tomo versa sobre los incunables catalanes La desaparición del libro antiguo es tan absoluta que uno de nuestros más conspicuos libreros, don José Porter, nos aseguraba, hace unos días, que la librería anticuaria, como negocio, ha muerto definitivamente. Circunstancia que España conoce con evidente retraso respecto al extrangero. En Francia, hace medio siglo que, ni por casualidad, asoma un libro antiguo en el mercado. De ahí la fiebre de grandes y lujosas ediciones modernas, al objeto de que los aficionados puedas saciar su bibliomanía.
Idéntico fenómeno ocurre entre nosotros No ha mucho, constituyóse la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, cuyos cien asociados se lanzan impetuosamente a la edición restringida En prensa ya tiene la Asociación «El Capitán Veneno», de Alcorcón, ilustrado por Mallol Suazo y decorado por Teodoro Miciano Ese último artista, verdadera revelación, es también autor de los grabados al boj que valorarán una edición de la «Expedición de los catalanes a Oriente», de Montcada, que piensan editar, asimismo, nuestros bibliófilos, tras lanzar el «Cantar de los Cantores», de Fray Luis de León, ilustrado a mano por Segrelles. Eso no priva que, a cada dos por tres, surja algún indocumentado pretendiendo descubrir el Mediterráneo. Para ciertos aficionados de nuevo cuño, todo libro escrito en latín y encuadernado en pergamino supone un tesoro. La inflación, los negocios fáciles, han traído consigo una legión de nuevos ricos que consideran la bibliofilia como una de tantas maneras de colocar dinero. Corredores de libros, mas bien faltos de conocimientos que no de escrúpulos, llaman a las puertas de esos ‘nababs’, ofreciéndoles o precios fabulosos ediciones que, en la librería, son cosa corriente.
El bibliófilo con solera está mas allá de las modas. Los clásicos, la poesía española, los crónicas, se han vendido siempre y bien. Últimamente pagáronse diez mil pesetas de uno crónica de Carbonell, gótica, impresa en Barcelona , el «Viaje a las iglesias de España” del padre Villanueva, señalado a ochocientas pesetas en el catálogo, fue adquirido por dos mil. La misma obra, muchos años ha, cotizábase a setento y cinco pesetas. Bien es verdad que en aquellos venturosos tiempos una primera edición de la Crónica del Rey don Jaime, fué cedida por cien reales.
Article: “Deambulando por las librerías anticuarias” de Miguel del Puerto, a Destino, Año IX, Núm. 405, 21 abril 1945.
Biblioaprenent 