“La Fira està en una posició sòlida, però, de tota manera, encara queda molt a fer en el sector del llibre.” Així resumeix Josep Pi i Caparrós, president del Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona, la situació de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, que el mes de setembre passat va celebrar la seva edició número 38.
Més de 300.000 llibres van estar a l’abast de tots els vianants que passaven pel passeig de Gràcia de Barcelona, repartits entre els 62 estands de llibreters catalans i de la resta de l’Estat espanyol. La passada edició hi van participar deu llibreries més, dins d’una tendència que el sector coincideix a definir com de revitalització de l’entorn del llibre i de replantejament de l’oferta i la demanda en el mercat del bibliòfil.
Aquesta tendència es reflecteix en el creixement que experimenta, any darrere any, el llibre nou d’oferta, que pot provenir tant de restes d’edició com de tirades fetes específicament per ser oferides per les editorials. El Gremi de Llibreters de Vell va haver d’augmentar el control sobre la selecció de les llibreries que sol·licitaven participar a la fira, per tal de poder mantenir la proporció tradicional entre les diferents parades: un repartiment a parts iguals entre els tres tipus diferents de llibres que s’oferien: llibre antic, llibre usat i de segona mà, i llibre d’oferta i d’ocasió. De tota manera, els estands de llibres d’oferta van ocupar ja un 60% de la fira, tot i que gairebé tothom els combinava amb la compra-venda de llibres de segona mà.
Actualment, només a la ciutat de Barcelona hi ha unes 50 llibreries de vell, que ofereixen al client la raresa que busca fa temps o la curiositat que es troba a l’atzar. I existeix també un altre tipus de llibreria, la que té als seus aparadors el llibre d’oferta i l’última publicació, responent a una concepció global del negoci, que pot abastar des de productes d’arts gràfiques fins a objectes de regal o d’alimentació.
Aquest creixement en el sector del llibre d’oferta s’enfoca diferentment des del sector llibreter. Hi ha propietaris de llibreries de vell que el consideren gairebé una amenaça per a la seva supervivència; altres el veuen com un factor irremeiable dintre de l’expansió del mercat, i molt útil pel que fa a acostament al públic. A quest últim argument és el definitiu a l’hora de valorar els objectius de la fira anual. A part del volum de vendes a què es pugui arribar (per altra banda, molt difícil de determinar, a causa de la reticència dels llibreters), una de les finalitats essencials de la fira és la captació de clients i la promoció de les llibreries. Una part molt important dels clients arriba a la fira per curiositat, i s’inicia amb la sorpresa. Segons afirma Josep Pi i Caparrós, “hi ha gent que descobreix coses que per a nosaltres són tan conegudes i habituals com una revista de principis de segle o una geografia de finals del segle passat, i aquesta és la manera d’aficionar el gran públic”. Aquesta característica de misteri gairebé aventurer és la que més fortament atreu el client, que quan acaba la fira anirà a buscar el llibreter de vell per continuar les seves troballes.
Però aquesta atracció no funciona només pel que fa al llibre antic, sinó també, i cada cop més, amb el llibre d’oferta nou, que creix a un ritme exorbitant en detriment del llibre usat de segona mà, a causa en bona part de l’augment de la capacitat adquisitiva del lector. Des de la seva experiència, els llibreters asseguren que la gent ja no vol esperar que l’última novetat baixi de preu, sinó que, d’acord amb l’acceleració general del ritme de vida, la compren immediatament tan bon punt surt al mercat. Rècords de venda com el que ha protagonitzat últimament la novel·la El pèndol de Foucault, d’Umberto Eco, confirmen aquestes afirmacions.
El llibre d’oferta, d’altra banda, permet popularitzar des de clàssics fins a contemporanis, i encara que la polèmica respecte d’aquests temes estigui sempre candent (els apocalíptics contra els integrats), des del Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona es defensa una postura molt oberta a la dinàmica de mercat: “L’exclusivisme ja s’ha acabat. Si una persona s’ha d’iniciar en la lectura després de comprar un llibre al supermercat; és tan bo com si l’hagués comprat a la llibreria. I el mateix argument serveix tant per a una novetat bibliogràfica com per a una tirada d’oferta. La competència és bona en l’estructura de lliure mercat, perquè la gent pot escollir i, al mateix temps, el resultat final és el que ens interessa, és a dir, estimular l’hàbit de la lectura.” D’altra banda, el llibre d’oferta és una mena d’exemplar que no intervé en el comerç de llibreria ni interfereix en el món de l’edició normal, i per tant es troba fora dels circuits de rendibilitat immediata de les novetats editorials. Tot aquest rellançament del sector del llibre d’oferta i antic s’emmarca en el mo-ment de gran transformació que caracteritza actualment el món editorial. Des dels reagrupaments entre les empreses editores d’arreu del món i fins a l’èmfasi que es viu certes temporades entre el públic lector, tot inclou un procés de replantejament del llibre com a element molt pròxim a la vida quotidiana. El president del Gremi de Llibreters de Vell ho sintetitza molt clarament: “Hem d’intentar que la gent entri a una llibreria amb la mateixa seguretat que entra a qualsevol altre comerç. S’ha de perdre el respecte i la por que encara hi ha respecte del llibre.
D’aquesta manera, al costat de les llibreries de sempre, on el llibreter aconsella i ofereix, creixen els nous establiments que permeten al client moure’s amb la llibertat que desitgi. Aquestes noves llibreries s’han afegit a les rutes tradicionals bibliòfiles, que poden anar des dels aparadors de les novetats fins als taulells de les rareses.
Però si les rutes dels bibliòfils s’han ampliat, els llibreters de vell no han perdut per això la seva identitat pròpia. La petita llibreria, amb una imatge més pròxima a la botiga d’antiguitats que al comerç modern, sobreviu encara al ritme dels temps actuals, cada cop més accelerats. També la relació que es manté amb el client és diferent. Encara hi ha botigues on l’ambient és gairebé familiar i on el venedor cuida el seu material amb una atenció molt pròxima al fetitxisme.
Però tot això està començant a canviar, i el llibreter comprova que li resulta útil recolzar la seva erudició, que abans era el seu principal instrument de treball, en la tecnificació del funcionament. Els catàlegs editats per Josep Palau o Brunet aniran deixant pas a la informatització, que permet connectar immediatament amb les llibreries d’arreu del món, i que farà possible una recerca molt més ràpida i eficient. Actualment, hi ha diverses llibreries que estan introduint la tecnologia informàtica al seu establiment, i tot el sector experimenta una etapa de vitalitat que feia molt de temps que no es veia.
Article:” Barcelona, una ciutat de llibres. L’Última Fira del Llibre d’Ocasió confirma l’interessant moment del sector“de Carme Giró, en el diari Avui del dia 2 de juny de l’any 1990.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ Hay libros que parecen hechos sólo para ser vistos y otros exclusivamente para ser leídos; pero un libro es perfecto, cuando es bello contemplarlo y de neta lectura.
El libro realizado con dedicación de obra de arte – como en realidad debiera hacerse todo libro -, con larga y costosa paciencia en el silencio del taller, es – como naturalmente debe ser – libro codiciado y estimado por los bibliófilos. Pero también el libro pobre, barato y popular, debiera tener su humilde belleza tipogràfica, lo cual es cuestión de la conciencia artesana de sus editores. El libro pobre y popular, es al libro para bibliófilos, lo que la casita blanca y humilde es al monumento arquitectónico…
Diré además en elogio del libro, que esa cosa en apariencia tan fràgil, es lo único que perdura a través de cataclismos y guerras. En ello, sobrevive a la arquitectura y al cambio fisonómico de ciudades y naciones. Ya no podremos decir como el poeta: “ el busto sobrevive a la ciudad”, sino que diremos que por obra sobrenatural, la debilidad del papel ha sustituído a la piedra. Se dirá que es como el insecto, que sobrevive a causa de su multiplicidad: no importa, es una nueva postura de la gloria de la obra del hombre.
Y después de este comentario sobre el libro y su arquitectura, en que recordando sus virtudes y destinos he mezclado – sin poder precisar en qué medida -, conceptos ajenos y míos, quiero hablar sobre los bibliófilos, a quienes debemos la custodia de tanto tesoro tipográfico y un sostenido estímulo hacia la perfección del arte del libro y su renacimiento.
Desde luego, huelga disipar la creencia profana, de que el bibliófilo es algo así como un coleccionista de estampillas. En cambio diré que la ciencia y arte de la bibliofilia ha sobrepasado a la Arquitectura en lo referente a manuales y tratados sobre su especialidad, pues hasta se ha escrito sobre ella un Código, cosa que, según tengo entendido, no tienen los filatelistas, ni los pintores y menos los escultores, a quienes indudablemente molestarà esta primicia legal hacia los bibliófilos. Un código perfecto, estructurado dentro de formas legalmente clásicas, con sus artículos y comentarios.
Me refiero al Código de la Biblioteca[sic] Moderna, editado en 1936, en París, por la Unión Latina de Ediciones, escrito por Maurice Robert, con prólogo de Francis de Miomandre e impreso por Colouma”. ( A Frases sobre Bibliofília 578 apareix part d’aquest Codi).
Article: “Libros y Bibliófilos”d’Alfredo Guido en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, núm. 56, 1945. Llegit a “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.
Biblioaprenent 