“La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern compleix trenta-nou anys. Seixanta estands de llibreries, obertes de 9.30 a 21, omplen des d’ahir i fins al pròxim 30 de setembre el tram del passeig de Gràcia entre la plaça de Catalunya i el carrer d’Aragó. Segons Josep Pi i Caparrós, president del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, aquesta edició serà de consolidació abans de donar pas, l’any que ve, a la fira del quarantè aniversari, que comptarà amb activitats especials i, molt probablement, amb una ampliació del nombre d’expositors. Aquest any, segons Pi i Caparrós, han quedat unes vint-i-cinc sol·licituds per participar a la fira que no han pogut ser ateses per falta d’espai i perquè els organitzadors volen mantenir estables les dimensions de la trobada. El president del Gremi remarca que “hi ha un equilibri d’oferta de llibre modern i llibre antic, cartografia i gravats”. “No volem —afegeix— que domini una tendència sobre l’altra.” La cinta inaugural va ser tallada per Josep Maria Ainaud de Lasarte, regidor del districte de l’Eixample.
Així, el visitant de la fira podrà trobar en aquesta edició des de llibres de saldo, que abracen tots els gèneres i autors, per uns preus molt raonables, a partir de cent-cinquanta o dues-centes pessetes, fins a edicions de bibliòfil o llibres antics de gran valor. Entre aquestes rareses destaca l’edició completa i il·lustrada en dotze volums del Manual del Bibliòfil de Vindel, valorada en 350.000 pessetes, a Tresserras, i un llibre de bruixeria del segle XVI valorat en 400.000 pessetes.
Un espectacular cartell de l’Anís del Mono, de Ramon Casas, en perfecte estat de conservació, es presenta com una de les estrelles de la fira, tant per la qualitat, mides i estat de conservació com pel seu preu: 550.000 pessetes. Al seu costat, la llibreria Violan, especialitzada en cartellisme, gravats i cartografia, té un cartell d’Alexandre de Riquer —publicitat de Casa Franch— valorat en mig milió de pessetes. Igualment magnífic i per a pressupostos més mòdics, un pòster de la línia marítima del Brasil de la companyia Ybarra es pot aconseguir per tan sols noranta mil pessetes.
Un dels grans atractius de la Fira del Llibre d’Ocasió és el fet de reunir en molt poc espai materials molt diversos. Així, a més de tota l’oferta de llibres, es poden aconseguir també plànols de Barcelona datats, per exemple, el 1891, quan tot just l’Eixample no passava de ser un projecte. Els famosos Exèrcits de Paluzíe, els retallables de soldats que, amb la història dels uniformes militars, es poden trobar amb una particularitat: en els editats durant la Segona República s’havia reimprès la bandera per adaptar-la al model tricolor.
També és possible de comprar una autèntica placa esmaltada amb la inscripció Ministerio de Instrucción Pública. Escuela Nacional de Niños. 0 una altra placa publicitària de l’emulsió Scott, el prestigiós oli de fetge de bacallà. Però els grans protagonistes de la fira són els llibres i, naturalment, el llibre català hi té un paper important. Així, a part de poder-se adquirir nombroses edicions del Tirant lo Blanc — en l’any del seu cinc-cents aniversari—, es pot trobar una interessant oferta d’autors moderns. Per exemple. Arreu on valguin les paraules, els homes, el llibre de poemes del recentment desaparegut Manuel de Pedrolo, en edició dels Llibres de l’Óssa Menor, numerada i firmada per l’autor.
A la parada de la llibreria Marca, especialitzada en llibre català, es pot obtenir una primera edició d’On he deixat les claus, de Josep Vicenç Foix, que ja es cotitza a vint mil pessetes. La casa també ofereix tot el fons dels Llibres del Mall. “És l’única cosa moderna que tenim —aclareixen els responsables— perquè estem especialitzats en llibre català antic.
La llibreria Costa, especialitzada en rareses i curiositats, ofereix, per exemple, una edició original francesa del 1797 —cinquè de la República, com puntualitza el volum— del llibre dels Cinc ordres de l’arquitectura, de Vignole, acuradament il·lustrat amb setanta-cinc gravats. Pel preu, cal informar-se directament a la parada: “Mai no diem els preus als periodistes”, es disculpen. També s’hi pot trobar l’Arquitectura hidràulica de Belidor, català de Perpinyà, tot i que escrivia en francès. La peculiaritat de l’edició, la primera, és que es mostra en un gravat un grup d’esclaus encadenats fent girar una nòria. A la segona edició, les cadenes van desaparèixer. Altres llibres rars són un sermonari del segle XVI, una Bíblia en hebreu — naturalment s’obre al revés—, un Líber Usualis: “que els capellans el busquen i ja no el troben”, i una edició de les partitures d’Ernani, de Verdi, impresa a Milà a finals del segle XIX. L’oferta es completa amb una edició de bibliòfil de la Divina Comèdia, en versió de Sagarra, i una col·lecció íntegra —incloent el número extra de Nadal de 1934— de la mítica revista D’Ací, d’allà. El preu: al voltant de 300.000 pessetes.
Article:”La 39a Era del Llibre d’Ocasió omple de títols el passeig de Gràcia”, de Carles Singla en el diari Avui 15 de setembre de l’any 1990.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ Lo que dijo Vitrubio, que “en Arquitectura, hay que dar razón de todo lo que se hace”, se puede aplicar perfectamente al arte del libro, porque la improvisación está excluida de la tipografía, y sus innvaciones son frutos de largos ensayos de taller que no se exhiben. La tipografía rechaza los esbozos, sólo acepta las obras terminadas y desconoce ese punto intermedio de “ser” y “no ser”, al que se recurre frecuentemente en pintura y escultura; presencia de ejemplo constante de un arte que ha sido perfecto desde sus primeras obras: los incunables, cosa que bien merece ser meditada…
Porque en ellos – los incunables -, el acorde de sus caracteres con su formato, el papel y sus tintas; el encanto y la fuerza de su tipografía; sus negros y blancos, dan el mismo placer al espíritu – aunque su estilo se diferencie -, que un templo griego, con sus órdenes, ya sea dórico y desnudo, como jónico y ornamentado. Alguien dijo que la belleza de los incunables es la fatalidad que pesa sobre la historia del libro… En los libros del Renacimiento, está la indirecta pero continua presencia de los grandes arquitectos de ese tiempo. Y siguiendo los cambios de estilo y modalidades de la arquitectura, podemos ver como la tipografía sigues sus ejemplos: en el siglo de Luis XV, un libro tiene semblanzas de Trianón, es amable y claro, y sus caracteres pasean por sus páginas con ritmos galantes; en 1900, paralelamente a la antiarquitectura de fin de siglo, se imprimen libros llenos de hojarasca de bordado decorativo, con pastiches tipográficos ilegibles, produciéndose esas lamentables ediciones que todos conocemos y tratamos de olvidar…
Sin embargo, quiero hacer justicia, recordando que en ese momento de antiarquitectura, se hicieron también algunos – no pocos – libros de verdadero valor tipográfico; pero ello se debe a la conciencia de algunos maestros impresores, que al no dejarse influir por la moda del momento, perseveraron – en el silencio del anonimato casi siempre – en una consecuente conducta de bella artesanía”.
Article: “Libros y Bibliófilos” en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, núm. 56, 1945. Llegit a “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.
Grand Trianon de Versailles
Biblioaprenent 