“Mig milió de llibres, editats entre el segle XVI i aquest mateix any, formen el contingut de la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió que fins el 2 d’octubre vinent ocupa el tram del passeig de Gràcia comprès entre la plaça de Catalunya i el carrer Diputació. Organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, la fira arriba enguany a la 37a edició, que prova el seu arrelament a la ciutat.
L’oferta es divideix en dos grans blocs corresponents al llibre antic, en el qual també s’inclouen làmines, gravats i mapes d’època, i llibres d’ocasió que tant procedeixen de la compra-venda com de restes de sèrie de les editorials. Aquestes característiques fan que la fira pugui resultar interessant tant per un públic qualsevol com per als bibliòfils, estudiosos i col·leccionistes.
Josep Pi i Caparrós, president del Gremi de Llibreters de Vell, destaca que es tracta d’una fira que no presenta novetats en el sentit estricte, però que té l’emoció de veure què es podrà trobar i l’atractiu que, encara que el comprador no obtingui el llibre que estava perseguint, pot topar amb un altre de completament inesperat i que li interessi tant o més. Perles de tots els temps.
Entre les perles que es poden trobar aquest any, n’hi ha de procedències, èpoques i preus molt diferents. El Quixot, un dels màxims clàssics de la literatura universal, és també un clàssic en aquest tipus de manifestacions pel gran nombre d’edicions que se n’han imprès. A la fira es pot trobar, per exemple, la realitzada per l’editor barceloní Tomàs Gorchs el 1863, a gran format i il·lustrada amb gravats, per tan sols 75.000 pessetes. Una edició més preuada, en 5 volums datada el 1797, surt a la venda exactament pel doble d’aquesta xifra. Els exemplars més antics, encara relligats amb pergamí, corresponen generalment a llibres religiosos o textos legals. Els tractats de ciències diverses també ofereixen moltes curiositats i volums de gran valor. El preu d’una Flora Española del segle XVIII, editada en quatre volums, es pot xifrar avui dia en 350.000 pessetes. Alguns tractats d’agricultura o d’equitació també poden arribar a ser autèntiques rareses molt valorades. El caballo y el caballero o el Manejo real en que se propone lo que deben saber los caballeros, són volums editats el segle XVIII i el seu preu sobrepassa ara les 100.000 pessetes.
Pel que fa a la literatura catalana, en la qual hi ha botiguers especialitzats, es poden trobar un gran nombre d’edicions de principis de segle i de l’època de la Generalitat republicana. Mentre que hi ha noms com Carner, Riba o Joaquim Folguera que són valors constants, J. V. Foix és un dels autors que més en alça ha anat els darrers anys. Els volums que editava ell mateix a través de L’amic de les arts, com Gertrudis o , són peces buscadíssimes avui dia i gairebé introbables.
Una altra petita joia és el llibre corresponent a la festa modernista del Cau Ferrat de Sitges del 1894, amb textos de totes les patums del moviment modernista català en el seu punt àlgid. Els llibreters guarden sovint aquests exemplars per als clients dedicats al col·leccionisme i coneguts de molts anys que a primera hora del matí, tan bon punt comença la fira, van a la seva recerca.
En l’apartat de revistes es poden trobar des de reculls dels primers anys del Papitu, considerada l’època en que la revista va tenir millors dibuixants, o de Pèl & Ploma, fins a exemplars del Patufet o del TBO que avui dia interessen un públic format de persones que havien llegit aquestes mateixes publicacions d’infants.
Les làmines, els gravats i els mapes d’època constitueixen un altre punt fort de la fira i alguns llibreters hi centren les seves preferències. Entre les ofertes més destacables d’aquest any hi ha la primera vista impresa de Barcelona, publicada el 1565 —en la qual la ciutat ofereix un aspecte ben diferent de l’actual—, o el cartell d’Anís del Mono realitzat per Ramon Casas. Aquest apartat presenta un atractiu que va més enllà del col·leccionisme i que sovint atreu un públic que descobreix com es poden aconseguir mapes o gravats de 300 o 400 anys d’antiguitat i de gran bellesa, per preus molt inferiors als que pot costar una litografia actual. Pel que fa al llibre d’ocasió, que per volum és majoritari en l’oferta de la fira, es poden trobar des de col·leccions de divulgació per preus gairebé regalats, a llibres que en un moment donat han estat descatalogats i ara resulten impossibles de trobar a les llibreries. És freqüent veure passar persones que entreguen als venedors una llista amb els títols que persegueixen. Sovint, després de mirar-la atentament, el venedor fa que no amb el cap, però en ocasions assenyala cap a un prestatge, o treu d’una pila algun dels volums preuats. I com a volum màxim, a la fira es pot trobar també d’ocasió l’edició completa de l’Enciclopèdia Espasa, en 107 volums.”
Article:” El llibre d’ocasió surt al carrer. Mig milió de volums, antics i nous, a la venda”, per C.S. en el diari Avui del 17 de setembre de 1988. 37ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ Un escritor francés, Jean Gallotti, dijo en Arts et Mètiers Graphiques, en un artículo dedicado a los bibliófilos, que la tierra tiene tres misericordias: “el perro, la pipa y el libro”. “ Que el primero es un consuelo para los hombres; que la segunda- la pipa -, es un prisma que colorea nuestras melancolías; y que el libro, con sus pensamientos abiertos a nuestro meditar, nos absorbe y sirve para alejarnos de la realidad cotidiana”.
Ya en otra ocasión he glosado esos conceptos, diciendo un poco en broma y otro poco en serio, que por mi parte, esos consuelos – tres de los tantos que la vida brinda al hombre -, son aceptables siempre que el perro no sea de exposición canina, que la pipa sirva para fumar y que el libro haya sido hecho para ser visto y leído.
Hoy vuelve a mi recuerdo esa glosa, ya que para hablar de libros, en lenguaje de impresores y bibliófilos, recurrimos casi siempre a la recordación, que es tonalidad en que se encuadra la pasión por la bibliofilia y el arte de la imprenta: se recuerda tal edición; la invención de un tipo de imprenta; el papel amoroso de un ejemplar selecto; las erratas graciosas – humorismo de cajista – de algún celebrado libro; o las páginas falsas, hechas en fotograbado, incluídas en aquel valioso incunable de algún amigo nuestro, etc., etc.
Y bien, retomando aquella glosa mía, en lo que se refiere al libro para ser visto y leído, – que voy a tratar de explicar ahora – comenzaré como jalón de partida y motivo de continua referencia, por citar la Geometría y la Arquitectura, ordenadoras ocultas de su forma, su expresión y su destino. Porque un libro es ante todo arquitectura y geometría. Sigue el libro a la arquitectura, en su sentido estético, de acuerdo con sus órdenes, principios y modalidades del tiempo en que con ella convive. Se sirve de la geometría en la práctica, como instrumento regulador de su organización tipográfica.
Cuando la arquitectura tiene finalidad de arte para perdurar, el libro sigues sus mismos ejemplos de armonía, módulos y nobleza de materiales; mas cuando es practicada con propósitos transitorios o utilitarios, el libro se halla envuelto en su mismo destino: pierde razonamiento arquitectónico y geométrico en su forma y composición, se hace comercial y, a veces, tiene el mismo significado que el de una casa de renta…”
Article: “Libros y Bibliófilos” en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, núm. 56, 1945. Llegit a “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.
Biblioaprenent 