Àngel Batlle
“ «Amics,
Pregonar el llibre és tasca noble i ensems arriscada. I molt més quan es tracta, com en aquesta ocasió, de pregonar el llibre vell. Aquesta flor de cultura i de servei a les més nobles idees que és el llibre, té uns perfums més delicats i unes finalitats més subtils quan es tracta del llibre que ha passat per diverses mans o que per atzars de la vida de les editorials ha vist estroncat el seu normal cicle comercial.
Ramon Mallafré i Santi Mallafré
Com a senzill periodista català que sóc i que vull ser, no em considero la persona més adequada per a obrir amb un parlament una fira com aquesta, que darrerament ha estat pregonada per figures tan il·lustres com Salvador Espriu i Ventura Gassol, entre altres. Només l’amistat dels meus benvolguts amics els llibreters de vell, que des de fa anys conec com a modest col·leccionista que sóc, explica que ara, malgrat les meves mancances, pugui adreçar-me a vosaltres.
Seré breu, per a no cansar-vos. Tan sols, ajuntant els records del passat i mirant cap al futur, intentaré explicar a grans trets perquè considero que la tasca callada i constant dels nostres llibreters de vell és important per al redreçament de Catalunya en què tots estem compromesos.
Josep Sardà
En els anys de foscor, quan totes les llibertats reconquerides amb la Generalitat dels presidents Macià i Companys havien estat barroerament suprimides, eren pocs els llocs on els supervivents de la maltempsada i els joves condemnats a no saber res dels nostres drets com a membres d’una nació llavors esclavitzada, podíem recuperar part de la nostra història. I un d’ells eren les llibreries de vell, a on anàvem a la recerca d’unes obres que la dictadura havia prohibit i que per tant els editors i els llibreters de nou no podien posar al nostre abast. Les llibreries de vell eren per a molts de nosaltres llocs meravellosos on tota descoberta era possible, on d’una manera natural i sense donar-li cap importància podíem trobar les arrels de la nostra ètnia, tant en un llibre bàsic com en un full de diari en català. En català, fixeu-vos-hi bé, en la llengua que no ens deixaven escriure i gairebé ni parlar.
Josepa Masegosa
Les llibreries de vell i el mercat dels diumenges a Sant Antoni -no oblidem aquest mercat- eren i són focus de democràcia, de diàleg, de llibertat, de catalanitat en una paraula. Els cognoms de llibreters com Palau, Porter, Masegosa, Royo, Dubà, Sala, Marca, Torres, Millà, Balaguer, Batlle, Creus, Pubill Caparrós, Sardà, Peiró, Eroles, Mallafré, així com Gabernet -l’actual president del Gremi- i tants d’altres – esmentar-los a tots seria impossible – ens recorden a més benemèrits ciutadans que han actuat com a comerciants del llibre amb naturalitat, sense plantejar-se més problemes dels que ja la vida els donava, però sentint-se membres d’un poble que patia i lluitava per sobreviure. Tanmateix, molts d’ells no eren conscients de la important acció catalana que portaven a terme, però potser per això la seva activitat natural d’homes catalans ha donat fruit.
Josep Mª Marca
Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol que té més llibreries de vell. També té els llibreters més actius i organitzats. Per això des del 1952 s’organitza aquesta fira. El seu èxit i el seu sentit integrador, amb la participació de llibreters [53] d’arreu de l’Estat, és símbol també de les virtuts catalanes d’organització i de respecte a tots els qui volen venir amb nosaltres en pau i democràcia. I ara, quan tornem a tenir la Generalitat amb el seu legítim president, quan els nostres diputats preparen l’Estatut que no ens han de donar els de fora sinó que hem d’imposar nosaltres i quan els instruments d’autogovern s’enforteixen de mica en mica i sense mai cedir, penso que aquesta fira i els llibreters que l’organitzen no són aliens a l’esperit de redreçament que anima el nostre poble. I si la fira de l’any passat fou la de la Generalitat recobrada, desitjo que aquesta sigui la del nou Estatut. Visca la Fira! Visca Catalunya!»
Pregó de Josep Mª Cadena a la XVII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, cel·lebrada a Barcelona l’any 1978. En el Diari Avui del 19 de setembre de l’any 1978. Retrats fets per Bussoms en el llibre de J.Mª. Cadena: Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern; Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991.
Cadena i Bussoms
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ La textura del papel, la tinta robada por las yemas de los dedos a una novela de Balzac publicada en vida del autor, no puede competir con la frialdad del libro electrónico, carente de memoria existencial, de memoria intelectual. Pese a ello, al intento de modernidad mal entendida que persigue la desaparición del libro como objeto, en la feria de libro antiguo y de ocasión, la muerte de la literatura se transforma en sangre que oxigena a las nuevas generaciones. Las bibliotecas adquiridas por los libreros pasan a los estantes de los más jóvenes, que proyectan una visión renovada sobre las páginas, dotándolas de vida, aportando savia fresca a aquellas miradas enterradas en el tiempo, las de sus mayores.
Al cabo, tres miradas, la del lector, la del escritor y la del librero, constituyen los pulmones, el nervio y los músculos del libro. El librero sirve de nexo entre el que ha transcrito sus pensamientos en negro sobre blanco y el que aspira a leerlos. En particular el librero de viejo, bregado en la luz de los candiles y las sombras de volúmnes empolvados con el mimo de los años, ofrece al lector incluso textos de autores desconocidos que sin su mediación continuarían condenados al olvido.
El librero simpatiza con la persona que se acerca interesada al mostrador, pues ambos conocen el vigor del libro impreso, y acaso comparten lecturas. También les une el viaje literario. El lector y coleccionista de libro viejo, es incapaz de resistir la tentación de buscar en cualquier ciudad del extranjero una librería que le invite al gozo de la imprenta aún en otro idioma. Perseguimos como gatos a ratones escurridizos las obras que acendraron nuestro carácter o absorvieron nuestro ocio.
Pregó de la XXXV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Enrique Múgica, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2011; p. 2-3.
Biblioaprenent 