Biblioaprenent

“ El moviment [ex-librista] que va créixer de dia en dia, feu necessària la creació d’un instrument directriu, que, ordenant i millorant totes les energies, n’impedís la desnaturalització, fos mitjà de propaganda i satisfés conveniències del col·leccionisme d’ex-libris. Vingué el pensament de la publicació d’una Revista, per iniciativa i a despeses dels senyors Manel Conrotte, Pau Font de Rubinat, Joàn Furnells, Ramón i Josep Miquel i Planas, Frederic J. Miracle, Víctor Oliva, Eduard Puig i Valls, Alexandre de Riquer i el qui subscriu, apareixia a principis de l’any 1903 el primer fascicle de la Revista Ibèrica d’Ex-libris.

Es la publicació d’aqueixa revista la segona fita que hom troba seguint la via recorreguda pel nostre renaixement ex-librístic, fet que motivà l’entrada en acció de nous elements. Nostres erudits treballaren constant i pacientment en la investigació històrica dels nostres ex-libris nodrint la Revista d’interessants i ben documentats articles; el col·leccionisme tendeix a especialitzar-se per virtut dels estudis que ens donen a conèixer tot un món d’art dels nostres temps passats que, fins llavors, restava inconegut. És en aquest sentit interessantíssima la col·lecció de materials antics aplegada per En Pau Font de Rubinat i de la qual es proposà fer-ne estudi i publicació especials, fins avui en dia tot just en curs d’estampació; és així mateix la resurrecció de algunes peces d’autors contemporanis d’aquella època, precursores de les del nostre renaixement, obres dels Gallissà, dels Pascó i fins del mateix Riquer informades, per cert, en un concepte d’art ben diferent del que es troba en el fons i forma de les renaixents obres d’ara.

La Revista es publicà durant els quatre anys que es compten des del 1903 al 1906, complint en absolut sa missió cultural; fou editada amb esplendidesa, i de com va saber conquerir-se un crèdit entre les seves similars de l’estranger, encara avui se’n parla amb elogi. Deixà de publicar-se per raons que no deuen esmentar-se en aquest lloc i ocasió, no deixant d’influir en la publicació d’edicions especials d’ex-libris i d’altres Revistes que més tard veieren la llum en la nostra ciutat.

Amb la mort de la “Revista Ibérica d’Ex-libris”, quedà condemnat el col·leccionisme ibèric a una vida limitada, només impulsada per les iniciatives particulars sortosament prou potents encara, ja que es devien a col·leccionistes tan forts i ben formats com ho eren els Monsalvatge, Miracle, Riquer, Font de Rubinat, Muñoz, Conrotte i altres, capaços de mantenir amb llur treball constant d’intercanvi, la vida d’aquesta afició. No obstant, la llum projectada durant quatre anys per la publicació de la Revista devia debilitar-se, fins a esdevenir petit resplendor.

L’ex-librisme, amb tot, no morí, ans al contrari, aquella crisi, provocava sa gran transformació espiritual. Els nuclis de petites col·leccions primitives desapareixien atretes d’una part pels grans blocs del col·leccionisme, o, d’altra, passaven a formar la base fonamental de futures col·leccions, el gust se depurava i començà un treball de selecció, esporgant-se d’impureses les col·leccions més importants. Els procediments més nobles de reproducció conquisten, aleshores, el lloc que per jerarquia els correspon i veiem com l’aiguafort, la punta seca, el linòleum i els procediments de talla dolça en general, obtenen dels col·leccionistes, estimacions preferents. Nous col·leccionistes amb millor orientació es formaren llavors i els Sigalès, Dalmau, Sanner, Fabregàs i altres, amb elevat sentiment de cultura artística, aixecant el nivell de qualitat de l’afició ex-librística, i així va produint-se, a poc a poc, durant deu anys aquesta transformació, mercès a la qual rep sovint l’artista encàrrecs que ben clar diuen que l’art de l’ex-libris viu i ha entrat en el període de son major esplendor.       

Per dissort de totes les nostres il·lusions, fa més de dos anys que la sagnant lluita, flagell d’Europa, ha interroput totes les manifestacions de la vida de cultura, emperò nosaltres, homes de fe, no havem perdut l’esperança d’una vida més esplendorosa i com mai dignificada per les sensacions subtils de l’esperit humà. Entre nosaltres sembla que es prepara dintre del col·leccionisme ex-librístic una resurrecció i res no tindria d’estrany que en el moment de restablir la Pau entre els homes, ja estiguéssim novament organitzats per a una actuació activa dintre l’ex-librisme mundial.

Ha sigut sols el desig de fixar unes quantes dates històriques ço que ens ha mogut a glosar el tema de l’evolució del nostre renaixement, dates que sovint havíem vist contradites o equivocades en comentar el desenrotllo del ex-librisme ibèric. Creiem haver complert aqueix el fí per al qual ens trobàvem ben documentats, i havem renunciat expressament a nous estudis crítics de l’art i dels artistes de l’ex-libris, perquè per a tal feina, és criteri doctrinal en nosaltres, que si ja és difícil que sigui desapassionada quan és feta per l’home qui no és artista ( en el sentit de la tècnica, entengui’s bé), impossible és que ho sigui quan ho és pel qui actua de professional.

Era un deure de coral amistat el que ens portava el prop-passat setembre a hostatjar-nos, per una vuitada, a casa del refinat col·leccionista N’Huc Sanner de Palamós i vet aquí com convivíem espiritualment per uns quants dies l’infatigable buscador de bellesa i el dibuixant enamorat d’ex-libris En les hores d’intimitat passades en l’estudi de sa interessant col·lecció, contraguérem el compromís d’escriure quelcom referent a Ex-libris, per a esser publicat en la revista Marinada, i així ho han fet de grat, en penyora de les atencions amb que foren distingits.”

Article: “ L’evolució del nostre renaixement ex-librístic”, de J. Triadó, en la revista Marinada ( de Palamós), nº 38 de gener de l’any 1917; p. 7-10

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Hoy, con Internet, se ha producido una revolución en el mercado del libro de ocasión. Todo, casi de la noche a la mañana, ha cambiado radicalmente. Para el comprador, para los investigadores, ello constituye, indudablemente, un paso en adelante extraordinario, imposible de concebir hace sólo algunos años. En la misma pantalla en que estoy escribiendo esta palabrass puedo buscar, y casi siempre localizar, el libro que necesito, aunque esté al otro lado del mundo. Y no sólo eso sino que me llega muy rápidamente una vez pedido. El único problema es poder pagar. El Internet es un invento tan increíble que todavía apenas me lo puedo… creer. Pero existe, es una realidad. Aquí delante de mí. Y no hay semana en que no me localice un libro que me hace falta. Por lo que toca al vendedor, al librero, la situación no es, según tengo entendido, tan halagüeña. Mis amigos me hablan de cuotas intolerables para poder estar en el sistema, de servidumbres insoportables, de casi mafias multinacionales. Algunos incluso auguran que están condenadas a desaparecer las librerías de ocasión tales como las conocemos. Que todo se hará a través de la ‘red’y que el cliente nunca podrá relacionarse con un librero de verdad. Me temo que no carecen de alguna razón.

Por otro lado la nueva situación virtual tiene poco que ofrecer como sucedáneo del browsing. En la era de la informática quedan para tan gozosa actividad, como siempre, las bibliotecas públicas, las librerías de ocasión, los catálogos que todavía llegan por correo convencional, aunque no sé por cuánto tiempo más, y ferias como esta en que podemos tomar nuestro tiempo y entregarnos todavía a uno de los placeres más inocentes y más enriquecedores que haya inventado la humanidad…

Sólo añadiré que sigo disfrutando tan intensamente como siempre cuando se me cruza en el camino un libro inesperado. Me pasó el otro día al hojear un reciente catálogo madrileño y tropezar allí, de repente, con una que me fascinó a la edad de ocho años, que perdí después en un incenddio, y que jamás había encontrado ni pensado en buscar desde entonces. Un hermoso libro sobre las aves acuáticas – ánsares y patos – escrito e ilustrado por el ornitólogo Peter Scott, hijo del famoso explorador. Sé por larga experiencia que, cuando aparece en una lista un libro que me interesa, hay que coger el toro por los cuernos, sin esperar un segundo. esta vez tuve suerte. Repasando las páginas de Morning Flight ( Vuelo al amanecer) volví a sentir la magia que me habían proporcionado sesenta años atrás.

Pregó de la XXXI Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Ian Gibson, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2007; p. 8-9.