“ Si ho penso bé, mai he deixat de comprar-me els llibres que he volgut, partint de la premissa que mai he tingut allò que s’anomena una fortuna personal. Vaig iniciar la meva carrera de compradora de llibres a la infantesa, potser perquè a casa n’hi havia molt pocs, i no puc recordar ni quan vaig aprendre a llegir, de tant petita que devia ser. ( Incidentalment; em fan una pena infinita les criatures actuals, víctimes d’una pedagogia que no els dóna accés a la lectura fins als sis anys, segons m’han dit). Naturalment, de petita vaig gaudir de la complicitat familiar que em subministrava els diners per a comprar-los, i també de la meva pròpia astúcia jueva, que em va fer establir unes quotes que variaven del xarop a la pastilla, amb cota màxima per una injecció. No hi havia plors per a guarir-me i sempre sortia de les angines i constipats força rica. El súmmum va ser una tos ferina que em va enriquir tant que fins i tot vaig començar una col·lecció de segells en la qual no he perseverat. Quantes vegades m’he recordat de les pessetes que, tot d’una, trobava en el fulls d’un diccionari i que ja ni recordava ! Ara, ja fa molts anys, això no em passa mai, ans al contrari, més aviat hi trobo factures que el subconscient m’ha fet amagar.
No recordo gens, però, el meu pas de compradora de llibre nou a llibre vell, ni gairebé el de clienta de llibre vell a llibre d’antiquari, en el benentès que hi ha força diferència. Penso que això s’explica perquè, en definitiva, el que m’interessa, per dir-ho abreujadament, és la literatura. Si per Machado la infància són els llimoners sevillans, bé podria dir – salvant totes les distàncies possibles – que la meva adolescència fou moltes hores mirant la llibreria del senyor Grau de Terrassa. Probablement va ser allí on ja em vaig avesar al llibre vell, habitud fomentada pel descobriment que, quan m’agradava un autor, calia trobar les primeres edicions i veure com aquell autor havia planejat el llibre ( en especial els llibres de poemes), donat que aquesta mateixa obra en passar a Obra Completa solia canviar de forma, perdre dedicatòries i, a vegades, pròlegs. Segurament, però, el que em va convertir en col·leccionista va ser la meva afició a Josep Carner i l’ordenació i canvis en l’edició del 1957 de les seves Obres Completes. Carner, en definitiva, és qui m’ha fet pagar més de tres zeros, així com deixar el telèfon a algun amic llibreter de vell per tal de tenir possibilitats de volums que no tinc. (Em sembla que la modesta joia de la meva col·lecció és el volum Primer llibre de sonets, del 1905, on el poeta és “Joseph” Carner i un abrandat admirador – en castellà- d’Antonio Maura).
Si bé no puc datar quan vaig comprar el meu primer llibre vell, sí que sé amb certesa que l’afició m’ha seguit arreu, independentment de la meva capacitat adquisitiva. I aquest és un punt al qual voldria referir-me: el problema de ser compradora de vell no és tant material com de temps. Potser quan més he comprat ha estat quan menys diners he tingut, factor compensat per molt més lleure. Els dos anys que vaig viure a la ciutat de Nottingham, amb un horari laboral de nou hores setmanals, no passava setmana sense que m’apropés a unes molt bones llibreries de Derby Road ( també solia anar a antiquaris d’altres objectes, amb preferència els que s’assemblaven més a uns drapaires, on vaig trobar coses força notables per no res). A Nottingham vaig adquirir primeres edicions de llibres d’Auden, un poeta que em fascinava i em fascina, viu aleshores i no pas gaire cotitzat pels col·leccionistes. Això no obstant, no tinc ni un d’aquells volums perquè els he regalat, perquè no sempre hi ha un deler de posseir, ans de trobar i, més tard, d’oferir-ho a algú, car sabem que el farà feliç. Capficar-se en el valor em sembla trair les regles del joc: més val dedicar-se a col·leccionar pisos o joies, aficions de les quals no sóc suspecta.
Hi ha un altre aspecte interessant en l’afició al llibre vell i és un tret que s’assembla a la visita a la casa on va viure un autor o autora determinats o a les tombes dels cementiris ( sóc, he de confessar-ho, una entusiasta de Highgate de Londres, el Père Lachaise de París, i a tota persona estrangera amiga no deixo de mostrar el nostre Montjuïc). En el benentès que l’important és l’obra, es comprèn millor la novel·la Wuthering Heights,
d’Emily Brontë, després de visitar la rectoria de Haworth, perduda pels moors [erms] del comtat de York. Així he comprès millor tor l’estrall que pot causar a una dona escriptora l’emmascarament sota un pseudònim d’home, el dia que vaig aconseguir una segona edició de Drames rurals ( 1904), de Víctor Català, amb la següent inscripció: “Al savi catedràtich D. Just Garriga, son contemporani Víctor Català / ( setembre de 1905)”. També, gràcies al llibre vell he pogut admirar la gentilesa de Carles Riba envers el seu sastre, així com han entrat a la meva vida noms enigmàtics d’antics propietaris de volums, segurament part de biblioteques que hereus mercantils han desfet. ( Probablement és l’afició al llibre vell la que em fa pensar que destinaré els meus llibres a una biblioteca pública, sempre que respectin un espai on els eventuals futurs lectors es puguin adonar que va ser una passió que va acompanyar una vida, encara que no sàpiguen que era la meva, car aquest personalisme tant se me’n dona).
Cada any espero l’arribada de la Fira de Llibre Vell de Barcelona, de la mateixa manera que he seguit més d’una vegada la de Madrid si allí m’esqueia, així com no m’estic de dedicar unes hores o unes tardes a les llibreries de Charing Cross Road de Londres, a cada visita que faig a la capital anglesa, o deturar-me a les poques però magnífiques tendes de Greenwich, també a Londres, prop del meridià i del majestuós Cutty Sark a les aigües del Tàmesi. Quan despenjo el telèfon i a l’altre costat em parla el senyor Costa de la Plaça Sant Just, sé que Sartre tenia raó quan deia que la persona, en triar, es limita. Què faig? ¿Enterro la possibilitat d’un gaudí i acabo el mes amb els entrebancs habituals o deixo de pagar el lloguer del pis? Generalment, i no me’n penedeixo, trio la segona possibilitat. A la fi, són les passions les que compten !
Articlede Marta Pessarrodona: “La perillosa – i apassionant !- relació amb els llibres” (Notes per a unes memòries que mai no escriuré) , en el diari Avui del dia 26 de setembre de l’any 1982.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ ¿Acaso pensabais que mi presencia aquí era gratuïta? En absoluto. Hoy soy el ilustre pregonero de esta feria que congrega a lo más selecto de la intelectualidad, porque de todos es sabido que el día de mi primera comunión coincidió con el fin de mi cuarta relectura de “En busca del tiempo perdido”, esa vez en ruso, porque se disfruta mucho más leyendo las novelas policíacas, como la anteriormente citada, en lenguas vernáculas, y creo que hablo en nombre de la mayoría de los presentees cuando afirmo que el ruso es la más vernácula de todas, razón por la cual se escribe en cirílico en lugar de en sánscrito, como le hubiera gustado a Pedro Laín Entralgo. “En busca del tiempo perdido”, ¡Qué empresa tan inútil! Obra del empecinamiento del que no sabe perder ya que, intentando buscar lo perdido, no se consigue otra cosa que perder ese tiempo que se busca, cayendo en una espiral cuyo centro es el sumidero por el que se escapa nuestra vida, pues no es otra cosa la existencia que la conciencia del tiempo, por eso yo os animo a que no os dejéis robar el vuestro como pretende el autor de ese tratado, llamado Marcel, y que “proustituyó” la lliteratura cuando para dar sentido a una vida dilapidada en el mar de la frivolidad y la insustancia, decidió arruinar la de los que se aproximaran a su novela, si es que así puede llamarse ese soliloquio disfrazado de diálogo con el éter…
No quisiera dejar pasar esta ocasión sin hablar un poco de mí mismo, como han hecho sin el menor recato, y casi sin darse cuenta, la mayoría de los ilustres pregoneros que me han precedido, pues los eruditos tienen tendencia a encabezar la mayoría de las frases con el pronombre “yo”.
Pregón del Gran Wyoming en la XXXIX Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Madrid, Asociación de Libreros de Lance , 2015: p. 3-4.
XXXIX Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Madrid
Biblioaprenent 