“ Hi ha persones que, havent arribat al final de la seva vida, després de fer les mateixes coses cada dia, miren enrere i ni tan sols pensen que han estat al món. Tot va passar terroríficament ràpidament. En canvi, penseu en un dia o una setmana en què us hagin passat moltes coses, una darrere l’altra, totes emocionants (ja fossin alegries o problemes, o dolors): recordareu hores o dies complets, tindreu la impressió d’haver viscut molt. Crec que aquesta és una de les raons per les quals els homes sempre s’han dedicat a reconstruir el passat, tant per la boca dels vells que parlaven del foc com a través dels llibres. Algú que, juntament amb els seus records personals, també té el record d’aquell dia que va ser assassinat Juli Cèsar, o de la batalla de Waterloo, recorda més que algú que no sap res del que els va passar als altres. Un llibre ens permet viure cada cop més intensament que les poques desenes d’anys que ens permet la biologia. En comparació amb els que no llegeixen, sóc més gran que Matusalem.
El bibliòfil no s’espanta ni per Internet ni pels CD-ROM ni pels llibres electrònics. A Internet ara pot trobar catàlegs d’antiguitats, CD-ROM de les obres que un particular gairebé no podia guardar a casa, com ara els 221 volums de fulls de la Patrologia Latina del Migne. Però també sap que el llibre tindrà una llarga vida i s’adona només mirant els seus prestatges amb un ull amorós. Si s’hagués registrat tota aquella informació que acumulava, des del temps de Gutenberg, en suports magnètics, hauria aconseguit sobreviure durant dos-cents, tres-cents, quatre-cents, cinc-cents, cinc-cents cinquanta-cinc anys? I, amb el contingut de les obres, es podrien transmetre davant nostre el rastre d’aquells que els tocaven, compulsivament, anotats, turmentats i sovint esmicolats amb marques de polze? I podríeu enamorar-vos d’un disc com si us enamoreu d’una pàgina blanca i dura que fa crack crack sota els dits com si acabés de sortir de la premsa?
Un llibre ha estat dissenyat per ser agafat amb les mans, fins i tot al llit, fins i tot en un vaixell, fins i tot on no hi hagi endolls elèctrics, fins i tot on i quan s’hagi esgotat qualsevol bateria i suporta marques i orelleres, es pot deixar caure a terra o deixar-los oberts al pit o als genolls quan ens adormim, ens encaixa a les butxaques, es malgasta, registra la intensitat, l’assegurança o la regularitat de les nostres lectures, ens recorda (si apareix massa fred o intons) que encara lo l’hem llegit … El paper del bibliòfil és també testificar sobre el passat i el futur del llibre.
Aventura d’un bibliòfil . Umberto Eco Conferència – Lectio magistralis alla Fiera del Libro di Torino
http://editoria.associazionegrio.it/Avventure_di_un_bibliofilo.htm
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ Hace poco tiempo relativamente que los libreros anticuarios se han planteado la necesidad de la restauración de libros; pero no creemos que existan en España más de cuatro – dos en Madrid y dos en Barcelona – capaces de afrontar con éxito esta operación. El Archivo Histórico Nacional tiene una sección de restauraciones con personal altamente especializado y con medios técnicos muy avanzados.
El bibliófilo deberá considerar que tiene la obligación moral de mantener su colección en buen estado y que, para ello,como en tantos aspectos de la conservación de obras de arte, ‘más vale prevenir que curar’. La actividad de la polilla en la meseta española es casi nula; pero no así en las regiones del litoral donde, además, la humedad puede producir graves deterioros que no solo se traducen en manchas sino en la proliferación de colonias de hongos. Las bibliotecas deberán estar provistas de productos insecticidas e higroscópicos. Otras normas generales deben ser: tener en cuenta que los bordes de los anaqueles metálicos producen roces en las encuadernaciones; que los libros demasiado apretados se deforman; que es necesario situar las estanterías lejos de los radiadores; que la limpieza y ventilación periódicas resultan imprescindibles. Sobre estos cuidados y sobre las técnicas de restauración se leerán con provecho las páginas correspondientes del libro de H.J. Plenderleith, La conservación de antigüedades y obras de arte ( Madrid, 1967) y la obra de varios autores, La conservacción de los bienes culturales (UNESCO, 1969). Ambos resultan muy útiles por el número de técnicas y soluciones que aportan. “La Bibliofilia”, article de José María Carrascal Muñoz, a la revista Cuadernos de Bibliofilia, núm. 1,de juliol de 1979, p.54.
Biblioaprenent 