“En una biblioteca de préstec, veus els gustos reals de les persones, no els pretesos, i una cosa que us fa sorprendre és que els novel·listes anglesos “clàssics” s’han deixat de banda. És simplement inútil posar a Dickens, Thackeray, Jane Austen, Trollope, etc. a la biblioteca de préstecs ordinaris; ningú els treu. A simple vista, d’una novel·la del segle XIX, la gent diu: ‘Oh, però això és vell !’ i escapen immediatament. Tanmateix, sempre és bastant fàcil vendre a Dickens, igual que sempre és fàcil vendre a Shakespeare. Dickens és un d’aquests autors que la gent sempre “vol llegir”, i, com la Bíblia, és àmpliament conegut de segona mà. La gent sap per sentència que Bill Sikes era un lladre i que el senyor Micawber tenia un cap calb, tal com ells saben per advertència que Moisès va ser trobat en una cistella de joncs i va veure les ‘parts posteriors’ del Senyor. Una altra cosa que és molt notable és la impopularitat creixent dels llibres americans. I una altra: els editors es posen a prova d’això cada dos o tres anys, és la impopularitat de les històries curtes. El tipus de persona que demana al bibliotecari que escolliu un llibre per a ell gairebé sempre comença dient que “no vull relats curts”, o “no desitjo petites històries”, com solia dir un client alemany nostre. Si els preguntes per què, de vegades expliquen que és massa feina per acostumar-se a un nou conjunt de personatges amb totes les històries; els agrada “endinsar-se” en una novel·la que no exigeix cap pensament després del primer capítol. Crec, però, que els escriptors són més culpables aquí que els lectors. Els contes curts més moderns, anglesos i americans, no tenen en absolut vida ni valor molt més que la majoria de les novel·les. Les històries curtes que són històries són prou populars, vide DH Lawrence, les històries curtes són tan populars com les seves novel·les.
M’agradaria ser llibreter de ofici? En general, malgrat l’amabilitat del meu empresari amb mi i alguns dies feliços que vaig passar a la botiga, no.
Donat un bon to i la quantitat de capital adequada, qualsevol persona educada hauria de poder fer una petita vida segura d’una llibreria. A menys que entri en els llibres “rars”, no és
un comerç difícil d’aprendre, i vostè comença amb un gran avantatge si sap alguna cosa sobre l’interior dels llibres. (La majoria dels llibreters no ho fan. Podeu obtenir la seva mesura mirant els articles comercials on anuncien els seus desitjos. Si no veieu un anunci per a Decline and Fall de Boswell esteu bastant segur de veure’l per a The Mill in the Floss per TS Eliot). També és un comerç humà que no és capaç de ser vulgaritzat més enllà d’un cert punt. Les combinacions mai no poden esprémer el petit llibreter independent que no existeix, ja que han espremut el botiguer i el lleter. Però les hores de treball són molt llargues: només era un treballador a temps parcial, però el meu empresari va fer una setmana de 70 minuts, a més d’expedicions constants fora d’hores per comprar llibres, i és una vida poc saludable. Com a regla general, una llibreria és horriblement freda a l’ hivern, perquè si és massa calenta, les finestres s’entelen i un llibreter viu a les finestres. I els llibres donen més pols i més morts que qualsevol altra classe d’objectes inventats, i la part superior d’un llibre és el lloc on cada moscarda prefereix morir.
Però la veritable raó per la qual no vull estar en el comerç de llibres per a la vida és que mentre estava en ella he perdut el meu amor pels llibres. Un llibreter ha de dir mentides sobre llibres, i això li fa molèsties; encara pitjor és el fet que constantment els espolsa i transporta amunt i avall. Hi va haver un moment en què realment m’encantaven els llibres: em van encantar la vista i l’olfacte i sentir-ne, em refereixo almenys si tenien cinquanta anys o més. Res no em va agradar tant com comprar una gran quantitat d’ells per un xíling en una subhasta de país. Hi ha un sabor peculiar sobre els llibres inesperats que es recullen en aquest tipus de col·leccions: poetes menors del segle XVIII, periodistes obsolets, volums estranys de novel·les oblidades, un nombre limitat de revistes de dames dels anys seixanta. Per a la lectura casual: al bany, per exemple, o al final de la nit, quan està massa cansat per anar a dormir, o en un estrany quart d’hora abans del dinar, no hi ha res a tocar un número posterior del paper propi de la nena . Però, quan vaig anar a treballar a la llibreria, vaig deixar de comprar llibres. Vista la massa, de cinc o deu mil a la vegada, els llibres eren avorrits i fins i tot eren malintencionats. Avui en dia en compro de tant en tant, però només si es tracta d’un llibre que vull llegir i no puc demanar prestat, i mai no compreu ferralla. La dolça olor del paper en descomposició no em fa res. Està molt associat a la meva ment amb clients paranoics i bluebottles ( moscardes)mortes.
Bookshop Memories, George Orwell, 1936.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ Ecología del libro.
El libro es más ecológico que el e-book. Sí, ha leído usted bien, pero lo repito por si cabe alguna duda: el libro es más ecológico que el e-book.Se creerá que me he vuelto loco, pues conocerá informes como el de National Geographic que sostiene que por cada lector de libros digitales se ahorran ciento sesenta y ocho kilos de dióxido de carbono. Paparruchas. El carbono acumulado en la madera se mantiene en el papel durante décadas y se amplía mediante el reciclaje, mientras que los reproductores de e-books emiten todo tipo de toxinas y son más difíciles de reciclar; el plomo, el níquel, el selenio, el cadmio o el arsénico están entre los ingredientes más letales de un e-reader, que perjudican la salud del usuario setenta veces más que un libro de papel, provocando a la larga trastornos en pulmones, piel, riñones, intestinos, huesos o estómago.
También circula el rumor de que usando un e-book salvas un montón de arbolitos. Falso. La madera empleada en fabricar papel se cultiva en plantaciones creadas con el fin de ser taladas para tal uso, y constituyen sólo el 2,7 % de la superficie total de bosques. Las especies de árboles usadas son de crecimiento rápido, y al plantarse en terrenos baldíos facilitan el control de la erosión del suelo y del ciclo del agua. Por el contrario, fabricar dispositivos lectores de libros electrónicos exige deforestar amplias zonas para extraer litio, coltán y otros minerales, y se destruyen inmensos bosques de madera noble en países subdesarrollados, desencadenando guerras y trastornos geopolíticos. Eso por no hablar de la ‘basura tecnológica’ que generan estos cacharros, basura que se exporta desde nuestro opulentos países hasta vertederos de la India o África.
Entonces, lo verdaderamente ecológico es leer en papel, que es un producto natural, renovable, reciclable, biodegradable y sostenible. Y si es usted de los que lee más de sesenta volúmenes al año, compre libros de segunda mano o váyase a una biblioteca pública. Sí, aún existen”.
Article: “ Apología del papel” de Luis Landeira, en el Jot Down Magazine, núm. 22 de març de 2018, p.82. https://www.jotdown.es/2021/05/apologia-del-papel/
Biblioaprenent 