“Estampar abans de Gutenberg.

A Barcelona ja s’estampava abans que arribés fins a nosaltres la influència de l’invent de Gutenberg. És prou sabuda l’existència de procediments incipients i rudimentaris d’estampació anteriors a la troballa definitiva de la impremta. La fabricació de naips, molt anterior a l’estampació amb premsa, ve a constituir un sistema elemental d’impressió. Ja es troben dades de naips referents a Barcelona l’any 1301 i 1310. A part de la producció de naips, que ja constitueix una estampació rudimentària hi ha una estampa barcelonina publicada a frec de la mort del príncep de Viana succeïda l’any 1461 en la qual es presenta el príncep vestit com un sant guerrer en actitud de guarir de porcellanes una donzella.

Com ja hem dit, la gent rodejà el dissortat príncep d’una aurèola de santedat i el creguer miracler i remeier, sobretot per guarir porcellanes. Aquesta estampa és ben palesament anterior a la invenció de la impremta.

Els primitius llibreters eren tota una altra cosa que els d’avui; actualment un llibreter és simplement un comerciant que per a l’exercici del seu negoci en té prou amb un coneixement més o menys profund de l’article, però que no necessita l’aprenentatge de cap tècnic. Antigament confeccionaven cartipassos, o sia llibretes en blanc i les feien copiar. Tenien llogat un seguit d’escrivents que omplien planes a mà, amb un text que un lector dictava, tret d’un manuscrit. Els establiments destinats a aquesta feina rebien el nom llatí d’scriptorium i en català s’anomenaven  oficines.

Els llibreters més importants eren els qui tenien llogats un major nombre d’escrivents, puix que podien produir una gran quantitat de llibres manuscrits alhora.

La vida moderna ha destriat l’ofici antic de llibreter en tres seccions, o, millor dit, enntres ocupacions diverses: l’editor, que és el qui s’empren la publicació d’un llibre; l’impressor, o estamper, el materialment productor, que ha suplert l’escrivent antic, i el llibreter, que avui dia no fa sinó vendre’l.

Històries i Llegendes de Barcelona, Joan AMADES.

Edicions 62, Barcelona, 1984. 2 vols. (976-1091). Subtítol: Passejades pels carrers de la ciutat vella. Volum I, p. 657-658. Volum I, p.703-704.

XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Si has entrado a este blog, ha de ser porque disfrutas con la lectura de los libros. Sin embargo, el amor a los libros muchas veces sobrepasa el hábito de leerlos y se extiende a la contemplación y posesión de volúmenes. La bibliofilia, o el hábito de coleccionar libros, es un pasatiempo que tiene muchos ( y muy apasionados) adeptos. Estas personas disfrutan coleccionando libros más allá de su contenido, por el placer mismo que les produce el objeto. En tiempos como los actuales, donde el libro electrónico amenaza con termina para siempre con el reinado del libro de papel, la pasión por coleccionar libros no ha menguado sino todo lo contrario: hoy se empieza a percibir el objeto libro como algo especial, tal vez porque se sospecha que dentro de no mucho tiempo se trate de un bien escaso, de una antigüedad inestimable más allá de su valor sentimental. Es más: muchos bibliófilos no necesariamente leen todos los libros de su colección. Existe cierto placer en lograr reunir primera ediciones, las obras completas de un autor en lengua original o en juntar volúmenes inéditos que pueden llegar a tener un alto valor de mercado. Pero, probablemente, lo que lleva a tantas personas a amar los libros no sea otra cosa que el amor a la lectura”.

Trobat el 23-09-2009 a : http://www.blogdelibros.com/libros-de-coleccion/ .