“Fa temps que no es parla de l’ex-libris i és que, afortunadament ja no cal fer-ne l’article, ha entrat als costums, com decoració obligada de les belles relligadures i testimoni fefaent de l’amor al llibre. Després d’un període de propaganda, en el qual, els mateixos propagandistes s’anaven iniciant als secrets de la novetat de què es feien apòstols, el poemet gràfic en què cada bibliòfil vol representar el millor d’ell mateix s’ha posat a l’abast de tots els dibuixants i els més joves hi aboquen entusiasme, enginy i domini perfecte dels més diversos procediments. Per donar una mica de tast de l’actual difusió de l’ex-libris, n’hem aplegat uns quants exemplars, on no hi té representació cadascun dels ex-libristes actuals sense que l’exclusió suposi cap judici desfavorable. Fem un lloc d’honor a l’autor de l’ex-libris Eusebi Fortuny, el gravador Ribas, d’abans de la zincografia, qui, gràcies a la seva longevitat, pogué viure el reviscolament de la tècnica de la qual era mestre; el seu primer deixeble, fou el propi fill, sacerdot, que amb el monograma grec de Crist i amb el lema «lux vera» ens presenta la seva pròpia marca de biblioteca. Destinat a Carles Folch i Girona és el dibuix, obra de Josep Pen, on figura la finestra oberta, a totes les belleses del món, al bell mig d’una llibreria de línies clàssiques. L’Ismael Smith dibuixant ple de picant originalitat és al mateix temps gran col·leccionista d’ex-libris i els dibuixa per als amics amb veritable fruïció. Fixi’s el llegidor en el propi de l’artista. David, mirant-se les dents que ha trencat a Goliath amb la pedrada i en el que porta el nom de Dalmau. Tots dos foren dibuixats a Nova York i per fer constar el seu espanyolisme l’artista signa fent precedir el seu nom, tan anglès, de la paraula Señor, a l’altra plana hi hem posat quatre obres de Joan Mas, enamorat de la Seu barcelonina, a la que ha dedicat tot un àlbum de petits aiguaforts, suara posats a la venda, en els quals la poesia de les penombres i la vigoria de les estructures hi són copsades amb igual encert. A la sèrie, molt desigual, dels ex-libris que ha fet, hi són representats tots els procediments gràfics. Un aiguafort d’En Flor lloat en termes calorosos per l’Apa, ens dóna ocasió de recordar un jove ben malaguanyat, que s’ha emportat a millor vida aptituds i valors ben poc comuns. Tanquen la plana quatre obretes de l’Ignasi Vidal, fill d’aquell poeta arborat que signava amb el pseudònim de «Josep Aladern», al qual és dedicada una de les marques, de simbolisme grandiloqüent. La infinita varietat de suggestions artístiques i literàries que es poden demanar a les minúscules obretes, la gama de luxe tècnic i material en què es poden realitzar, queden amplament representades en la selecció que avui oferim, sens intent de classificació ni de qualificació.
DOCTOR SCHULZE, article: “Ex-libris, penyora d’amor al llibre”. D’Aci D’Allà, n.142, octubre 1929.
“ Entre las cosas humanas, el libro es siempre el mismo en su esencia, presencia y potencia, con tal que conserve íntegra la forma. Ni se esconde, ni disimula, ni trueca, ni baraja las verdades que contiene; para él no hay estaciones más o menos propicias, ni horas intempestivas. A todas luces se entrega humilde y generoso, y se deja mirar o hacer añicos sin proferir una queja y sin exigirnos, antes de libar sus mieles o saturarnos de veneo, preparación alguna; es el único instrumento que no necesita temple ni afinación. Para cultivar sus amores y saborear sus frutos, el rústico y el erudito, el niño y el viejo, no han de menester ni piernas, ni olfato, ni paladar…, ni tan siquiera vista; les basta un dedo o el oído. Palpando los caracteres de la impresión, o con sólo escuchar, es dado hasta a los ciegos y sordomudos instruirse, deleitarse y comunicar con todo el mundo, por medio del libro. El hombre, ingrato por naturaleza, lo mismo con él que con la mujer, no obstante deberles las satisfacciones y las enseñanzas más grandes de la vida, suele abandonarlos con la misma indiferencia con que se arroja al suelo la colilla, siquiera sea esta del más rico habano.
Al democratizarse con el progreso, perdió el libro muchas de sus buenas condiciones materiales: de joya pasó a ser casi artículo de primera necesidad. El mal papel, la impresión adocenada, las tintas ordinarias y las encuadernaciones criminales, han hecho degenerar la raza, y, desde la cuna, la mayor parte de los libros modernos de poco precio – y también casi todos los lujosos – traen ya sus días muy contados.”
Article: “Amigos y enemigos del libro”, de Conde de las Navas, a Bibliofilia II, Castalia, València, 1949; p. 14-15.
