
Tomba d’Eugeni d’Ors a Vilafranca del Penedès
“Davant el llibre, reconec immediatament a l’home de cultura. No necessito saber la seva manera d’entendre’l. Ni tan sols la seva manera de llegir-lo. En tinc prou veient la seva manera de manejar-lo.
Hi ha certs moviments, gairebé instintius, que designen des de la infància, a qui serà més tard home de cultura. Hi ha, a l’inrevés, forma de maltractament als llibres aviat denunciants del bàrbar que llegirà molt pocs o que els llegirà sense profit.
Vegin vostès aquest desatent que ha obert el tendre volum per la meitat, empunyant, a puny ple, cadascuna de les dues porcions. Ara el llegeix i les seves mans descansen en la part alta de les fulles. Ara el deixa i ha plegat una d’aquestes per deixar senyal i recordar després on ha quedat. Bé, doncs jo us dic que, les pàgines que tan ineptament maneja aquest groller, no les arribarà a entendre.
Qui les entendrà i gaudirà és aquest altre, aquest enamorat que, sense adonar-se’n, ha acompanyat ara amb una lleugera carícia dels dits la recolzada atenta carícia del mirar.
Mai entrarà, estigueu segurs d’això, en els millors alcàssers del saber qui no conegui o no endevini aquesta veritat profunda. Els llibres no són objectes inerts, sinó éssers animats.
Mereixen la consideració, el respecte i, per dir-ho així, la fraternitat que mereixen els més delicats, els més sensibles, i també els més vindicatius entre els vivents”.
Del tractament donat als llibres d’Eugeni d’Ors.

“Es indudable que la enorme producción gráfica moderna no es compatible con el valor elevado que habría de tener el papel ideal que mereciera la investidura de guardador de nuestro pensamiento, mas esto no excluye la posibilidad del remedio. ¿ Qué importa la pérdida de la mayor parte de una edición de determinado libro, con tal de que no sea total dicha pérdida? Así como así, los libros han de tener su consumo como producto de una industria. En buena hora sigan, pues, los señores editores inundando el mundo de papeles impresos destinados á una existencia efímera. La abundancia de ellos asegurará el cumplimiento de su misión en el sentido de que el mayor número posible de inteligencias se aprovechen en un momento dado de las conquistas del pensamiento; mas no debe olvidarse que otras generaciones habrán de acudir también á la herencia que nuestra edad les legue, y que para ello hemos de asegurarnos de que los archivos y las bibliotecas puedan cumplir su misión, misión irrisoria y completamente estéril si continuamos abarrotando estantes y vitrinas de deleznables volúmenes y legajos que un próximo mañana verá convertidos en miserable polvo.
En resumen: autores y editores de esos libros destinados á perdurar, á vivir algo más que una actualidad, que una moda, piensen en la doble misión que á ellos se encomienda, á saber: la inmediata de vulgarización, siempre posible, gracias al número de ejemplares producidos á bajo precio y á su gran circulación; y la segunda, la que da al pensamiento del hombre más larga vida que al hombre mismo, la de ser, en fin, un documento para la posteridad; misión esta última que habrán de cumplir un limitado número de ejemplares archivados cuidadosamente, en tanto que éstos hayan sido creados con dicho objeto. De ahí la necesidad de que en adelante cada tiraje cuente cierto número de ejemplares de bibliófilo en papel de hilo ú otro que ulteriores estudios determinen.”
Article: “Duración del libro”, de R. Miquel y Planas a Revista Gràfica, 1901-1902, p- 55.

