“Les clàssiques parades de llibres de vell són ben conegudes per tots. Tenim les de Drassanes, fixes, com les del Sena, a París, i no gaudeixen d’inferior popularitat les setmanals, instal·lades al Mercat de Sant Antoni i al Paral·lel, que estan obertes al públic els diumenges. Un passeig o visita d’inspecció per elles resulta sempre interessant i instructiu. Com en totes les llibreries – siguin d’ocasió o no – cal declarar que són molts els “borinots” que per allí pul·lulen, i molt pocs els que recorren al bitlleter i compren alguna cosa. Però l’art del llibreter sempre brilla en les típiques “parades”.
El diàleg entre el presumpte comprador i el venedor – que a mi em sembla que és un “intel·lectual” vingut a menys – sol ser el següent:
-Quant val “això”
-Sis pessetes.
-Eh?
-Sí, senyor. Sis pessetes. Li demano “l’últim”.
Llavors el presumpte comprador, silenciosament, torna a deixar el volum on estava, i s’allunya amb gest malenconiós i el llibreter reprenent la seva conversa – ¿no heu notat que els llibreters de vell, sempre xerren amb algú? – remata el conat de compra amb aquestes o semblants paraules:
“¿Creurà aquest senyor que jo robo els llibres? ¿Vinga, home! “.
I no és que robin els llibres, sinó que – i a proves em remeto – les seves mercaderies són de complicada procedència, especialment després de la dominació roja.
Per exemple, no fa molt de temps que vaig poder adquirir en una “parada” un exemplar de “Visions i Cants“, de Maragall. Això no tindria cap interès si l’exemplar – que és de 1900 – no portés la dedicatòria autògrafa de l’autor, que diu així. “A Don Miguel de Unamuno, el seu amic afectíssim. J. Maragall “-
Per quantes mans i per quantes aventures, no hi haurà passat tal llibre? El llibreter – molt bon coneixedor del seu ofici – em va fer reflexionar-hi, em va suggestionar i em va fer pagar per l’exemplar 8 pessetes.
I és que els nostres llibreters coneixen molt bé el valor d’aquests exemplars “rars” i els aparten – segons diuen – per al públic que sap apreciar-los.
El primer és tenir clients de “qualitat” – em deia un conegut venedor -. Vostè, per exemple, és un d’ells.
Jo em vaig ruboritzar una mica i vaig decidir explicar el fet a un parent que sol menysprear-me.
-¿Vostè creu, senyor “Pepet”?
-¡I tant que ho és! Per això es durà avui un exemplar que li tinc reservat i que procedeix de la biblioteca de Cánovas del Castillo, segons el “ex-libris”. Són vint-i-cinc pessetes. L’hi embolico?
I em va fer el paquet. Quan m’ho van entregar, em va explicar, una mica adolorit:
No cregui vostè que sempre troba un persones cultes que em comprenguin. Ahir, per exemple, un individu em va demanar ni més ni menys que el “Inguenioso” Hidalgo El “Jijoyte” de la Mancha “, i al respondre-li que jo no tenia semblant obra em va replicar:
Doncs, és estrany. Una obra escrita pel Príncep dels “Enginyers” espanyols!
Llavors jo em vaig atrevir a insinuar:
-Però realment, no tenia vostè cap “Quixot” …?
-¡Més de deu!
-Doncs com …
-¡Senyor meu! – va respondre amb altivesa el llibreter -. Els meus client són gent culta o no són clients meus.
M’afalagà amb el relat i la frase i vaig adquirir tres llibres més; i uns senyors que m’acompanyaven em van imitar, amb gran satisfacció del llibreter … o del novel·lista fracassat. Com vostès prefereixin. ”
Article: “Llibres d’ocasió“, al llibre Estampas barcelonesas, de Ricardo Suñé Alvarez, editat per Llibreria Dalmau, Barcelona, 1943. La il·lustració és del llibre i realitzada per Manuel del Arco.
“ Tan pronto como se ha efectuado la adquisición, debe el librero proceder a la fijación del precio de venta de cada libro mediante la utilización de una marca convencional escrita a lápiz en el lugar a este fin elegido.
Las marcas deben adoptarse utilizando un procedimiento análogo al fijado para igual operación en las librerías de nuevo. Esta operación es fácil para aquellas obras que se han tasado una a una, conforme a lo que queda expuesto, pero no resulta igual respecto de aquellas otras cuyo precio se ha fijado en conjunto. Para estas últimas, será necesario buscar una fórmula arbitraria quizá, pero útil en todo caso.
La fórmula más aconsejada consiste en que si se han adquirido cinco (6)obras que deben ser revendidas cada una al precio de pesetas 10, 12’50, 16, 7’50, 8, 20 = 74 pesetas; si el precio de compra ha sido de 30 pesetas, se tendrá 30/74= 0,40; multiplicando el precio de reventa por 0,40 se obtendrá el precio exacto de compra, esto es, 4, 5, 5’40, 2’80, 3’20, 8 pesetas, cifras que deberán marcarse también debajo de la señalada como precio de venta, al objeto de poder conocer el límite inferior a que puede rebajarse de precio un libro, cuando las circunstancias lo hicieran necesario o aconsejable.
Para la fijación del precio de venta el librero de ocasión no sólo ha de tener presente el precio que ha pagado por el libro, sino que debe tener en cuenta un conjunto muy rico en variantes y matices que ha de tomar de su biblioteca técnica. Los catálogos de ventas públicas o subastas, los de los otros anticuarios, su mayor o menor rareza, su estado de conservación, encuadernación, ilustraciones, apostillas y notas marginales de autores conocidos, etc., etc., la existencia de coleccionistas especiales, el que haya o no ejemplares en las grandes Bibliotecas Nacionales, especialmente en el British Museum, Biblioteca Nacional de París y del Congreso de Washington; el que tenga o no ejemplares el coleccionista o coleccionistas más afamados, etcétera”.
Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 41.42 .
Sala de lectura del British Museum
Biblioaprenent 