L’altre dia vaig veure una llista dels últims premis Nobel de Literatura, uns 17. Només en conec 4 o 5, dels quals només he llegit 1 llibre.
Llegeixo bastant, i com més ho faig més m’adono que no he llegit res o molt poc, poquíssim, i el pitjor és que molts bons llibres no els llegiré mai, la llista és molt molt llarga, es podria dir que infinita perquè amb la quantitat de llibres que s’editen cada any és impossible llegir-ho tot, encara que fóssim immortals.
Un problema són els llibres que m’han semblat una merda i que els he llegit fins al final, me’ls he tragat, sortosament uns quants els he deixat ben aviat, alguns a la pàgina 50 i alguns, fent un esforç, a la pàgina 100.
He mirat a la Viquipèdia això dels Nobels de Literatura1, crec que en portem, des de l’any 1901 uns 118, dels quals en conec uns 48-50, però del segle XXI només en conec a 5. Dels del XX només he llegit a 16 o 17 i dels del XXI, només he llegit a 1. Molt poca lectura ‘Nobelera’, i alguna un rotllo de collons. Amb els premis Planeta em passa una cosa semblant, he llegit pocs, només 6 o 7, i algun me’l podria haver estalviat.
Feia temps que volia llegir al McLuhan, ho vaig intentar una vegada, però de la pàgina 50 no vaig passar i així i tot van ser moltes. L’altre dia el vaig tornar a començar, a la pàgina 50 el volia tornar a deixar, però vaig continuar fins a la 100 i escaig, i semblava que la cosa s’animava, però vaig veure a la biblioteca un altre llibre on surt el McLuhan, l’’aldea global’ i moltes coses més, es diu: DE GUTENBERG A INTERNET2, d’Asa Briggs i Peter Burke de l’editorial Taurus, Madrid, 2002, amb el subtítol: “ UNA HISTORIA SOCIAL DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN”, el vaig agafar i he deixat aparcat al McLuhan ( crec que per sempre); començo a mirar-me el llibre i crec que la cosa anirà bé, encara que de moment he vist una cosa que no m’ha agradat gens, hi ha un Índex bibliogràfic de Lectures recomanades ( 22 pàgines), que en comptes d’estar posat com una llista, està escrit com la resta del llibre, en paràgrafs, per temes, sí, però amb autors i llibres uns al costat dels altres, tots seguits, cosa que incomoda bastant la lectura. Una cosa així:
“ Sobre imágenes, R. Barthes, Image, Text, Nueva York, 1977 [ Textos sobre la imagen, Paidós, 2011]; D. Freedberg, The power of images, Chicago, 1989 [ El poder de las imágenes, Cátedra, 1992]; P. Wagner, Reading Iconotexts, from Swift to the French Revolution, Londres, 1995. Sobre imágenes impresas, el famoso y discutido ensayo de W. Benjamin “ The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction”, 1936; W. M. Ivins, Prints and Visual Communication, 1953 [ Imagen impresa y conocimiento, 1975, Gustavo Gili]; M.D. George, English political Caricature: a Study of Opinion and Propaganda, 2 vols., Oxford, 1959; A. H. Major, Prints and People: a Social History of Printed Pictures, Princeton, 1971; A.H. Major, Prints and Comic Strip, Berkeley, 1973, más acerca de tiras que sobre revistas de cómics; R.W. Scribner, For the Sake of Simple Folk, 1981, 2ª ed., Oxford, 1994, sobre la polémica en la Reforma alemana; D. Landau y P. Parshall, The Renaissance Print 1470-1550, New Haven, 1994”.
No em sembla la millor manera de posar una bibliografia en un llibre, imagino que una bibliografia estàndard en comptes de 22 pàgines en tindria 50 o més, cosa que en un llibre de 4323 pàgines, amb 3 fulls de cortesia inclosos i 1 per posar on i quan es va imprimir, no hauria de ser gaire problema. Sort que les 14 pàgines de Cronologia, les 3 amb la Procedència de les il·lustracions (29) i les 13 d’Índex analític( a doble columna) no les han posat igual.
Bé, ja ni ha prou de divagar, em poso a llegir i a gaudir, la cua és molt llarga.