“Si preguntem quins llibres demana el públic al llibreter antiquari, la resposta ens deixaria perplexos. Porter, per exemple, al llarg de gairebé quaranta anys de vida professional, ha servit ni més ni menys que 2.500 especialitats. Repassar la llista de les coses demanades pels col·leccionistes, pels erudits i els bibliòfils és tremenda.
-Tots els llibres interessen a una o altra persona, fins i tot els més rars, extraordinaris i d’insòlita temàtica – ens diu el senyor Sala Badal.
Es tracta d’un conegut llibreter d’ocasió, d’un altre llibreter antiquari. En l’establiment no es troba cap novel·la, cosa que ocorre en diversos del ram. Els seus clients s’interessen per llibres de la Guerra Carlista, ‘dels Segadors‘, monografies catalanes, història medieval, època de Carles III, Renaixença …
Sala, que és fill de Granollers, però va viure durant la seva infància a Vic, va començar de molt nen a guardar llibres. Avui té una col·lecció particular molt nodrida de monografies de pobles i comarques catalanes. De la mà de la seva col·lecció, va entrar en la venda de llibres de vell. El seu coneixement de la mercaderia que ven; la satisfacció de veure a cada moment els lloms de les obres estimades, li fa estimar el seu negoci, que com ell diu, i altres també ho afirmen, proporciona més plaer que diners. ‘Hi ha obres – ens confessa un altre llibreter – que quan les venc em tiraria a plorar de tant que he arribat a voler-les “.
La botiga del senyor Sala no és notable, només pel que en ella es ven i exhibeix, sinó també per una tertúlia, una de les poquíssimes que encara hi ha al racó amable d’un establiment barceloní, tertúlia que ostenta el nom de Joan Baptista Solervicens que la va animar amb la seva presència fins a pocs dies abans de la seva mort. Avui la reunió docta i gratíssima, la presideix el notari, bibliòfil i historiador, doctor Gramunt. Els membres de la penya són bibliòfils, historiadors i erudits: Joan, Panyella, Manyosas, Cendrós, Pujol, Escofet, Duran i Santpere, Iglésies, metge Sanabre i l’artífex de l’enquadernació Emilio Brugalla.
Davant un cúmul tal de demanda de coses rares i curioses – cada vegada es troben menys llibres d’aquest tipus – els llibreters com els metges, s’especialitzen. Hi ha qui es dedica al gravat, a la música, a les edicions d’art. Els Batlle s’especialitzen en ‘auques’, ‘romanços’, folklore català i llibre d’art i història.
En una botiga petita, molt petita, es venen els llibres més grans: antifonies, còdexs miniats i grans mapes antics.
Un es lamenta que el llibre d’ocasió, el que té qualitat, resulti car.
-No som culpables d’això – ens explica un dels molts llibreters consultats -. El particular, el que no els ven, marca ja el preu, i aquest preu mai és baix. S’ha acabat aquella època, i aquell negoci, que segons Batlle, consistia a comprar a ximples i vendre a savis.
Abandonem la ruta dels llibres, el món màgic de l’obra escrita per l’home. Ens falten recórrer altres camins, però cap tan ple de suggeriments, tan viu i gloriós com aquest, en el qual regna, com a amo i senyor, el nostre entranyable, el nostre estimat llibre “.
Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría), d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del 17 de març de 1963.
χφ χφ χφ χφ χφ χφ χφ
“ Indiscutiblemente el buen bibliófilo, el que verdaderamente ha sentido el libro, es el que ha gozado de un placer superior a todos; yo he visto en muchísimos casos la alegría que han experimentado varios de éstos al conseguir el libro que buscaban hace años, a veces de escaso valor comercial, pero de gran interés para el bibliófilo, al que seguramente una pérdida o ganancia de una gran suma de dinero no preocuparía, y este modesto libro, para él un tesoro, hace que durante muchas horas y días no piense más que es el feliz poseedor de esta joya bibliogràfica. El buen bibliófilo, por muchas que sean sus ocupaciones, siempre tiene preferencia por el libro: con un libro se conseguía paso libre hasta D. Antonio Cánovas, cuando era presidente del Consejo de Ministros; en una palabra, el bibliófilo es el que busca su recreo espiritual con el libro que dentro de sus aficiones llena un hueco en su biblioteca y le sirve para leerlo, admirarlo y conservarlo”.
Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas, reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 8-9.
Biblioaprenent 