“Josep Porter és una figura senyera del llibre. El mateix és un bibliòfil sensible, culte, inquiet i assabentat. Publica innombrables catàlegs – cosa que també fan alguns altres llibreters del ram -. ‘Tracta’ el llibre nou, sense deixar, però, les ràncies edicions i els llibres que per antonomàsia anomenem ‘vells’. Porter s’allotja a la planta baixa, i al primer pis, del palau Solterra, Barberà i de la Manresana, llinatges importants, plens de poderosos i molt nobles ressons històrics.
El nostre llibreter antiquari es prepara per anar a Puerto Rico a pronunciar unes conferències sobre bibliofília. Des d’allà anirà, segurament, a Nova York i Washington, on està convidat.
Porter, que és fill de la vila ducal de Montblanc, a la Conca de Barberà, va venir a Barcelona per treballar a la ciutat.
-Com a casa nostra no existien escoles de llibreria, em vaig envoltar d’uns quants tractats de bibliografia i de literatura, em vaig acostar, a la recerca del seu magisteri, als vells llibreters Batlle, Palau, Babra i, sobretot, a Alfons Bonay, carregats d’experiència. Després d’uns quants anys d’exercitar en el difícil art de comprar i vendre, vaig fundar, el primer d’octubre de l’any 1923, la meva llibreria.
En realitat, els homes als quals es va acostar Porter eren excepcionals. Adoraven el llibre. Eren bibliòfils. A ells se’ls pot aplicar aquella frase d’un autor francès que al propi Porter li agrada citar: ‘On ne devient pas Bibliophile, on nait Bibliophile’.
Nosaltres hem conegut alguns dels mestres citats per José Porter. Joan Batlle era un sorprenent coneixedor del llibre; home baixet, ple d’experiència i de memòria. Tenia un aire monacal. Els íntims en dèiem ‘Mossèn Batlle’. Havia estudiat una porció d’anys per sacerdot, però per culpa dels llibres va penjar els hàbits i va renunciar a la seva carrera, però mai a la seva fe. Va tenir dos grans amistats: Jacint Verdaguer i Marcelino Menéndez y Pelayo. Del primer, fins i tot va ser escolà.
Batlle era contertulià d’una curiosa penya que tenia lloc en una de les capelles – sense culte – del claustre de la nostra Catedral, destinada al guia de la seu. Aquest guia – bellíssima persona – era un periodista de ‘Les Notícies‘, molt erudit en arqueologia. Preguntava, i feia parlar a Batlle que explicava coses de la seva vida de llibreter. Batlle per poquíssim capital es va fer amb gairebé tot el fons de la Llibreria Piferrer, fundada l’any 1698. Va adquirir un veritable tresor; llibres dignes dels millors museus del món.
Un dels seus clients era el bibliòfil i escriptor Elías de Molins. Aquest cavaller, home cultíssim – crec que eren dos germans – atresorar una riquesa en llibres de qualitat. Batlle va comprar als seus familiars tota la biblioteca en condicions molt avantatjoses, pel que sembla, fins a l’extrem que comentava sense malicia.’Elías de Molins va treballar tota la seva vida per a mi ‘.
Salvador Babra, va ser un altre dels grans llibreters antiquaris de finals del passat segle i començaments del present. Va deixar l’estudi de l’arquitectura per llançar-se a la venda d’allò que tant coneixia. Es tractava d’una persona molt curiosa, que envoltava el seu comerç de misteri i ‘suspens’. De vegades es negava a vendre. Rebia als seus clients en el llindar de casa seva, temorós que descobrissin els seus tresors bibliogràfics.
Alfons Bonay era un ‘milord’, un veritable aristòcrata que es va dedicar per la seva passió, per amor, a la compra i venda de llibres, que segons ell, només li va proporcionar rals. Quan va canviar el negoci de llibreter pel d’antiquari, aquest li va produir pessetes; les que segons ell no havia guanyat amb els llibres. Aquesta persona elegant, noble i bona com el pa, tenia un caràcter singular …
En parlar dels llibreters d’ahir, hem d’escriure amb respecte, amb profunda admiració, el nom d’Antoni Palau Dulcet, l’home que sabent més de llibres, confessava humil: ‘En bibliofília, sempre som aprenents’. El seu ‘Manual del Llibreter Hispanoamericano’ constitueix un monument viu al llibre i una guia inapreciable per a tot aquell que estimi el llibre i visqui d’ell i amb ell. En morir Palau, va deixar alguns volums en via d’edició. Els seus fills – arxivers, escriptors, comerciants i llibreters – continuen la publicació, com just i emotiu homenatge a l’home que va estimar entranyablement l’ofici “.
Article: “Libreros anticuarios”(Vendedores de sabiduría), d’Arturo Llopis, a La Vanguardia del 17 de març de 1963.
χφ χφ χφ χφ χφ χφ χφ
“ El bibliófilo tiene múltiples aspectos e infinidad de aficiones distintas. Así los hay que reúnen una biblioteca de carácter general: otros sobre materia, ciencia o ramo determinado; otros sobre un autor; otros admiradores del libro por su belleza tipogràfica, reúnen libros magníficamente impresos y con grandes márgenes; otros tienen por requisito esencial el que esté bien encuadernado y en perfecto estado de conservación; otros reúnen colecciones de libros en tiradas especiales, como papel japón, papel de hilo; otros de libros
Paper de fil ( Museu-MolíPaperer de Capellades)
de que se hayan hecho tiradas limitadas en ejemplares numerados; muchos reúnen los libros que se refieren al lugar, provincia o región de donde son naturales; algunos bibliófilos, aunque pocos, han adquirido un libro de gran rareza, con el fin de reimprimirlo esmeradamente, y así dar a conocer o difundir el mismo; otros han reunido bibliotecas importantes con el objeto de hacer catálogo de la misma que constituyen verdaderas bibliografías; otros con el fin de reunir una biblioteca que les haya servido de recreo espiritual durante su vida y luego donarla a algún centro y así perpetuar su memoria y que sirva para ejemplo y estudio de las futuras generaciones, y otros muchos cuya finalidad siempre ha sido admirar y proteger el libro”.
Fco. Vindel: Los Bibliófilos y sus Bibliotecas,reedició no venal editada per LIBRIS per a la IV Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 1994. Original: conferència a Madrid el 1934, pp. 8.
Paper japó (vist a Eskulan)
Biblioaprenent 