“Els catàlegs de les fires aviat van resultar insuficients per recollir l’enorme quantitat de novetats editorials que s’anaven produint. A més tenien l’inconvenient de recollir preferentment la producció del país en què es desenvolupava la fira. Per això, en la segona meitat del segle XVII noves idees pretenien millorar el sistema:
. Apareixen les primeres bibliografies de caràcter anual. Destaquen la Bibliographia parisenca i la Bibliographia gálica, creades per Jacob en 1648, entre les dues, recollien tots els llibres editats a França. També amb aquest caràcter nacional van començar a editar-se a Anglaterra. Aquestes obres anaven més destinades a proporcionar informació als llibreters que als erudits i científics.
. Apareixen, també, les primeres revistes mensuals, dedicades a divulgar els coneixements i descobriments científics, així com a revisar críticament les obres recentment publicades amb el propòsit d’orientar els erudits. Aquest va ser l’origen del Journal des savants, editat a partir de 1665, aquesta revista va arribar a tenir tal importància que es va traduir a l’italià i l’alemany, i es va crear una edició llatina reduint la seva mida per poder enviar-la per correu amb més facilitat. En 1668 aquest exemple serà seguit per la Reial Societat de Londres que va començar a editar-Philosophical transactions.
. Una altra de les novetats serà el comerç del llibre usat o d’ocasió, a partir del segle XVII. Els llibres impresos, especialment els d’estudi, es conservaven acuradament i amb freqüència es revenien. Aquest comerç del llibre usat tenia dues modalitats: la venda des de les llibreries de llibres usats, i les parades a l’aire lliure propis de totes les grans ciutats.
Els comerciants especialitzats adquirien les biblioteques dels estudiosos i savis en bloc quan aquests morien.
Apareix també en aquesta època la venda en subhasta d’aquests llibres usats, primer a Holanda, i durant la segona meitat del segle XVII, per la resta d’Europa.
A les ciutats petites, als pobles, i també entre la població disseminada pel camp, eren els quincallers qui s’encarregaven de la distribució de llibres. Com aquesta clientela estava poc instruïda, la seva mercaderia consistia principalment en llibres senzills, almanacs, pronòstics, calendaris per a pastors i abecedaris.
A partir de la reforma de Luter van ser aquests venedors ambulants dels més actius propagadors de les idees protestants. A aquests venedors de llibres i fullets es van unir molts oficials impressors que no tenien feina, la relació amb el món de la impremta els va facilitar l’accés als llibres i fullets clandestins.
També les dones i els nois sense ofici es van dedicar a la venda ambulant. Les corporacions gremials de llibreters i impressors van posar innombrables plets per perseguir-los.
En alguns casos, els venedors ambulants van ser cremats en la foguera o condemnats a presó per difondre obres herètiques. Però en general van contribuir a la instrucció i alfabetització de la població rural i camperola.
Als segles XIX i XX, serien els encarregats de la difusió de la premsa local i regional.
Extret de: “El comerç del llibre“, del web http://www.hiperlibro.net, i no posa autors. La web citada, actualmente no apareix a Infinet. Però avui ho he vist en castellà a: http://mural.uv.es/pacerto/trabajofinal.html , un treball per la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de València, fet per Patricia Cervera Torrijo l’any 2006 i titulat: El libro moderno y el nacimiento de la documentacion.
Biblioaprenent 