Fabricació de paper a la Xina
“La Xina es distingeix per posseir una civilització antiga i una tradició d’escriptura mil·lenària. Durant molts anys es van conservar llibres que van ser transmesos d’una generació a una altra. Les estimacions ens porten a calcular que a la Xina hi ha més de 2,2 milions de volums publicats abans de 1794, sense parlar dels nombrosos diaris, revistes, manuscrits i altres documents preciosos antics i més recents. Com han aconseguit els bibliotecaris xinesos preservar aquest patrimoni ?
Pabelló Tianyi ( 1561), una de les biblioteques xines més antiga.
La investigació de les decisions adequades per a una biblioteca sembla molt important i s’ha de reflexionar sobre ella. Les precaucions i les opcions arquitectòniques es dedueixen de les relacions fonamentals entre els elements: paper, foc i aigua. Així les biblioteques xineses antigues generalment estan construïdes dins d’un jardí botànic, prop de l’aigua, però separades de la sala principal per un mur (a fi de protegir-les d’un incendi eventual).
Amb el temps, per protegir els llibres dels nombrosos insectes, com ara el cuc del paper i les formigues, s’utilitzava la tarongina i l’arsènic.
Els llibres rars es conservaven entre dues planxes de fusta, anomenades pels bibliotecaris antics ‘nanum’. Aquestes planxes protegien els llibres de la deformació i de la humitat, així com la pols.
S’utilitzava l’olor forta de les boletes de càmfora per caçar insectes i, de vegades, les caixes per ordenar els llibres eren construïdes en fusta de càmfora. A més s’utilitzava l’olor d’algunes herbes medicinals famoses, bé fora col·locant entre les pàgines dels llibres (tabac, lotus) o bé incorporant-les a la fabricació del paper, com en el cas del paper Wangnien Hong (amb arsènic) i el paper Jiao (amb pebre) “.
Article de Lin Zuzao: “Mètodes antics i moderns de conservació de llibres rars i altres materials preciosos a la Xina“, a la revista International Preservation News nº 19 de juliol de 1999, pàg. 11.
Biblioaprenent 