“L’enquadernació és cosa indispensable pel llibreter antiquari a la moderna, però no ho és tot: li cal, a més a més, un lot d’exemplars únics o raríssims, peces desglossades, de poques pàgines d’impressió, sense data, sortides clandestinament d’una impremta de províncies, com les cançons polítiques o obscenes que avui pul·lulen entre el poble. Aquestes ximpleries, que sovint no tenen més valor que el que se’ls hi vulgui donar, es venen amb més facilitat que els bons llibres.
Aquests només figuren, dins de les llibreries antiquàries a la moderna, en la pitjor edició, que habitualment és la més estimada a causa d’una línia de més o de menys. El censor real, sense proposar-s’ho, va marcar un preu fabulós pels volums mancats de frares.
Hi ha diferents classes de llibres que el llibreter antiquari a la moderna busca, d’acord amb les fantasies conegudes dels seus clients; un recull tant les arcaiques novel·les de cavalleria com despulles d’un navili naufragat; un altre es dedica a llibres antics en rústica, per l’únic motiu de ser pocs els que han escapat a l’enquadernació; aquest és apassionat dels exemplars en gran paper, en paper vitel·la, en vitel·la; aquell va a la recerca d’ex-libris d’homes cèlebres, com si quedés alguna cosa del difunt en el llibre que va tocar. Un llibre, efectivament, equival perfectament a una ploma, un bastó, un tinter o qualsevol altra relíquia d’un savi: les decepcions amb els llibres són menys freqüents que amb altres objectes, doncs encara que són ben coneguts uns quants poetes llatins anotats per Racine i Boileau, si hi ha un bon nombre de volums amb la firma de Grosley o Baluze, s’hauria de crear un magatzem d’objectes d’escriptori amb totes les plomes que asseguren van pertànyer a Voltaire.
Lacroix, Pablo: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 43-45.
Llibreria Guillermo Blázquez (Madrid)
“ En ese pequeño universo de librerías de lance, encantes, rastros, ferias, salones, conviene comenzar distinguiendo el mercado del libro de ocasión – libros usados, de segunda mano, baratos o saldados – de lo que es estrictamente el mercado del libro antiguo: ejemplares escasos en comercio, y que alcanzan gran valor. ‘Cuando se habla del libro antiguo, nos referimos al que abarca desde el siglo XV hasta finales del XVIII’, señala Guillermo Blázquez, propietario de la librería del mismo nombre en Madrid. ‘Lo que no significa que todo el libro antiguo sea bueno y caro, ni que el libro de los siglos XIX y XX no tenga interés. De hecho, no es excepcional encontrarse con que los libros de la generación del 27 alcanzan mayor cotización que libros del XVI’. En este mercado de librería anticuaria se incluyen también libros de alta bibliofilia – ediciones de corta tirada, numeradas, con obra de cotizados artistas -, primeras ediciones y libros dedicados. También, hay géneros que se ponen de moda durante un tiempo, y que incrementan su cotización hasta que la demanda se estanca. Es el caso de los libros de cocina, en su momento, o de esgrima, y más recientemente los libros de caza, que tuvieron gran demanda hace unos años, y que ahora no se venden tan bien. ‘Hay libros, sin embargo, que siempre mantienen su interés’, asegura Guillermo Blázquez. ‘Primeras ediciones del Siglo de Oro, libros de historia, viajes, genealogía y álbumes de grabados a los que últimamente se ha sumado el libro científico: una primera edición de Galileo puede costar en torno a 100.000 euros, y una primera de Einstein ronda los 30.000’. El valor de un libro lo determina, en primer lugar, su rareza. Pero también influye el tipo de encuadernación; que el libro haya sido o no restaurado; que conserve amplios márgenes ( en cada nueva encuadernación se pierden unos milímetros de papel), y su estado: la ausencia de humedad, hongos, polilla, manchas de óxido, todo ello influye en el precio.”
Article: “ Lecturas de anticuario”, de Jesús Marchamalo, a la revista Mercurio, nº 136, de desembre de 2011, pp. 16-17. http://www.revistamercurio.es/images/pdf/mercurio_136.pdf
Imatge de l’article
Biblioaprenent 