Sala de Manuscrits a la Biblioteca de Reserva Universitat de Barcelona, imatge del Blog de Reserva.
“ Algú va fer lliscar un misteriós escrit fa sis-cents anys en un llibre enquadernat en pergamí: “ Piensa Penitente a lo que bienes aquí Ciérrate dentro de ti Por espacio de un momento” (citació textual). Qui i amb quin propòsit deixaria aquesta advertència entre les pàgines d’un manuscrit de l’edat mitjana? Seria un monjo? Un abat? S’adreçava a un lector assenyalat o tenia l’ànim d’invocar la meditació a ànimes anònimes? Es trobava el volum en una biblioteca monàstica o en una església?
No en sabem res, del seu autor (ni dels seus desitjos), més que el rastre que ha deixat de la seva lletra al paper que ha estat en la foscor durant segles i que ha sortit a la llum fa molt poc, quan un tècnic de catalogació de la Universitat de Barcelona (UB) va obrir l’obra i va veure el missatge.
“Aquest és un exemple de les curiositats que hem catalogat com si fossin petits tresors”, explica Neus Verger, la guardiana de la sala dels manuscrits, el fons de reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, que és com una joia ‘potteriana’ per la seva llum tènue, la seva olor de pols i fusta antiga, pels milers d’obres amb cobertura de pergamí que romanen a les prestatgeries que cobreixen les parets fins al sostre, ‘intocades’ durant segles, esperant que un lector les retorni de l’oblit.
Biblioteca de Reserva
Ara mateix aquest fons està en procés de restauració i catalogació digital, cosa que implica una minuciosa tasca per als professionals. “Sé que jo no podré veure en vida tot el fons catalogat”, lamenta Verger, per la falta de recursos en la conservació. Es tracta de dos mil manuscrits, prop de mil incunables (els primers llibres impresos abans de l’any 1500)(sic)(1) i gairebé 120.000 obres impreses entre els segles XVI i XVIII, que suposen un valuós testimoni de la història de Catalunya. El primer llibre és un manuscrit del segle X.
Només cinc bibliotecaris entren a la sala per treure de la foscor aquest material. En ocasions, s’emocionen quan descobreixen alguna sorpresa, un objecte aliè al llibre, però vinculat al mateix llibre, com l’escrit dirigit al penitent. “Quan passa, ens ho diem els uns als altres per agrupar-nos i observar-ho, atrets per la màgia del passat”.
El primer objecte trobat va ser una fulla d’arbre conservada entre les pàgines d’un volum del segle XVIII. Aparentment no tenia més valor que el d’un fòssil vegetal, però col·locada a contrallum s’hi va descobrir la imatge d’un pastor amb el seu ramat pasturant prop d’un arbre i la muralla d’un castell o una ciutat.
En els últims deu anys han topat amb flors seques, dibuixos, gravats, punts de llibre, pa d’or, cartes, notes manuscrites, esborranys de sermons, operacions aritmètiques, poesies… Als fulls de guarda d’una enquadernació s’hi pot llegir un poema d’amor. Potser perquè el llegís en secret algun amant?
“ Vam demanar a una visitant habitual de la nostra biblioteca especialista en literatura medieval que ens donés alguna indicació. I, efectivament, ens va dir que es tractava d’una poesia popular de l’any 1700”, explica Verger. Altres textos escrits semblen tenir propòsits menys terrenals ja que semblen certificar el perdó dels pecats obtingut en una església per obtenir alguna indulgència: “Jo he confessat a l’ Església de…”.
Article: “La biblioteca dels tresors ocults” de Carina Farreras, a LV del 6 d’agost de 2017. http://www.lavanguardia.com/encatala/20170806/43374742031/biblioteca-tresors-ocults.html . Imatges de la UB,a : http://www.ub.edu/museuvirtual/visitavirtualEH/index.php/es/conoce-el-edificio-sala-x-sala/planta-primera/crai-biblioteca-de-letras-y-crai-biblioteca-de-reserva#
(1) Llibres incunables els impresos fins el 31 de desembre de 1500.
Sala de Manuscrits
χφ χφ χφ χφ χφ χφ χφ
“ Como toda afición recolectora, la pasión de la bibliofilia también tiene sus desvaríos y sus singularidades; muchas de ellas, enmascaradas en unas leyendas de transmisión oral que envidiosos y congéneres propagaron con una mezcla de envidia y autosatisfacción, otras, vividas por los suministradores de estas dosis impresas, y manuscritas, es decir: por los libreros, que en sus ocasionales memorias desvelaban los caprichos y las aficiones de sus clientes ( siempre, cautelosamente, post mortem). Porque toda pasión tiene sus excesos, sus instantes de supremo placer y sus momentos de decaimiento y abandono, con la ventaja, en el caso de la bibliofilia, de no sentir jamás el caso de la bibliofilia, de no sentir jamás celos de ninguna nueva pieza, que convive educadamente con su antecesora, sin que por ello cambie el cariño que se le sigue profesando; por ello la anatomía emocional del bibliófilo, como titula Holbrook Jackson su conocido estudio: The anatomy of bibliomania ( Londres, The Soncino Press, 1930), está sujeta a numerosas veleidades, manías y desafueros sobre los que se han escrito emotivas páginas desde que se fueron descubriendo los primeros síntomas de los pacientes aquejados por esta patología”.
Article: “ Breve historia de la bibliofilia”, de Víctor Infantes a la revista Mercurio, nº 136, de desembre de 2011, pp. 9.
