Fotografia a http://encantsvellsrtirado.blogspot.com.es/
“ En aquesta Fira de Bellcaire en Palau va debutar com a venedor, l’any 1897, acompanyat de la seva muller, que era més venedora que ell. En Palau, però, més home de parets que no pas de carrer, tot seguit va instal·lar-se en un portal de la Ronda de Sant Antoni, al costat del petit edifici de les Escoles Pies on es donaven classes als alumnes externs. D’allí no va trigar gaire temps a sortir-ne per establir-se en un altre portal del carrer del Bonsuccés. Com que sempre li ha agradat més fer de recercador que no pas de comerciant, així que va poder va anar-se’n al carrer de Sant Pau, al 41, això és, a la mateixa botiga que havia estat abans d’en Feliu Montpart, i allí el trobareu, encara avui, carregat d’anys, entremig de fitxes i de papers vells, assegut en una cadira que d’un tros lluny sembla una basseta de criatura de bolquers, en cos de camisa a l’estiu i ben embufandat a l’hivern, prenent notes i més notes. Allà hi ha pujat la família, una dinastia dedicada tota ella, sense excepció, al ram del llibre.
Can Palau, avui com avui, tant com una llibreria és una institució. Igualment ho són can Batlle, Bosch i Millà, i van camí d’ésser-ho les llibreries Dubà, Creus i Balaguer, en les quals ja es destaquen els continuadors.
És possible que hi acudissin altres venedors de llibres, a aquella fira del diumenge. Més, però, que la relació detallada dels que hi anaven – avui difícil d’establir – interessa donar-ne una impressió de conjunt, i això és el que hem procurat de fer.
L’any 1918, amb motiu e l’aplicació de la llei de descans dominical, que obligà a tancar tot el comerç, la històrica Fira de Bellcaire, coneguda aleshores com Encants del diumenge, fou suprimida de dret. En compensació, els venedors foren autoritzats perquè poguessin parar els dissabtes.”
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 53.
“ Otra colección cayó también en este bombardeo, la del bibliófilo Gustavo Gili, editor de pro, del buen hacer en las artes gráficas.
Fue a principios de siglo cuando se propuso formar una biblioteca profesional y empezó a reunir todo lo publicado concerniente al libro. Años después la idea fue superada y se generalizó.
Y si bien la idea inicial de la colección, en cuanto a la temática, se abría hacia horizontes más anchos, se cerraba en cuanto a exigencias de calidad y buen gusto.
Y así empezó una de las bibliotecas que llegaría a ser de las más importantes de España y Europa, y no precisamente por el número, antigüedad y rareza del libro, sino poir la selección y belleza de sus ejemplares.
El libro bien hecho, el bello ejemplar, el carácter de letra, la composición, sus márgenes, la calidad del papel, las viñetas, los grabados, su estampación; las bellas encuadernaciones, el número y tirajes de la edición, eran factores esenciales que privaban en su biblioteca.
Solía decir que su colección no era la de un erudito, sino la de un amante de la belleza del libro, del libro elevado a categoría de obra de arte”.
MARÈS, Frederic: El mundo fascinante del coleccionismo y de las antigüedades. Memorias de la vida de un coleccionista. Ajunt. Barcelona-Museu Frederic Marès, 2006, pp. 140-141. ( Llibre del que he après unes quantes coses).
Biblioaprenent 