Mercat Santa Madrona
“ El més pintoresc dels firaires, però, va ésser l’Adan. S’havia fet popular mercès a les seves rareses. Era aragonès i es tenia per home llegit. Bon punt ancorat a Barcelona es posà a comprar i a vendre llibres en un portal de la Rambla de les Flors. De més a més, acudia a les fires. Va tenir, després, botiga al carrer de la Palla i, finalment, barraca al Mercat de Santa Madrona. Tenia el geni atapeït. I acoblat amb aquest, el vici d’arribar tard a les fires. Com que muntava la parada a batzegades, mai no li quedava bé i sovint li queia. Aleshores s’enfutismava. Si, tot d’una, bufava el vent i se li importava la vela o els papers, el que fos, feia uns grans marramaus. Aquesta escena solia descabdellar-se a totes les fires un día sí i l’altre també. A Santa Madrona li succeïa tres quarts del mateix amb els papers de música. El vent – a Santa Madrona bufa sempre un vent revés, que és un misteri – se li emportava els fulls, els quals feien cabrioles volejadores damunt la vorera de la caserna fins que es cansaven i s’hi ajeien. Exasperat, es donava als dimonis; però no feia ni un sol pas per a recollir-los. Eren els vianants passavolants o els badocs de les barraques els que ho havien de fer i portar-los-hi al morro. Tenia el costum de fondre’s, tant de les parades de les fires i dels encants com de les barraques. Els seus companys, en aquest cas, havien de tenir cura dels establiments d’ell. Estava sempre a punt d’engegar discursos atapeïts de sentències. Es passava les hores discursejant.
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 42.
Mercat del llibre Santa Madrona
“ Una habitación sin libros es como un cuerpo sin alma”. Ciceró.
Biblioaprenent 