Carrer Tapineria abans ampliació Via Laietana, 1905
“ (El Mero) Tot prosperant, va traslladar-se al número 48 del carrer de la Tapineria. Com s’ho féu? D’aquesta manera. Passant a la llibreria que ja hi tenia instal·lada el Matalasser, feia anys – aquest hi era des del 1862 – , i on havia anat a establir-se venint del carrer de la Portaferrissa.
El Matalasser s’anomenava Bartomeu Berenguer, i el sobrenom amb el qual era conegut li pervenia de l’ofici que exercia.
La botiga del carrer de la Tapineria havia estat ocupada pels escultors germans Vallmitjana. El Matalasser va traspassar el 1875, i d’ell passà al Mero.
En aquest lloc amplià el negoci. Va continuar comprant lots de llibres i biblioteques. Al preu que volia. Aleshores va suprimir el destraleig.
Es dedicà a seleccionar els llibres. ¿ Diguem que ho feia a la seva manera? El terme no és ben exacte. En realitat els seleccionava d’acord amb els gustos o les preferències dels seus clients.
Separava els llibres catalans i castellans més sol·licitats. I tot allò que no entenia, fossin incunables, fossin llatins, en lletra romana o gòtica, tant li feia; els antics italians i altres, estampats en llengües desconegudes per a ell, els tornava a vendre als seus companys a duro el sac.
Tot allò que ell en deia morralla, ho destinava al molí paperer.
En el moment d’acarar-se amb un parroquià per col·locar-li un llibre, gitanejava tant com podia. Àdhuc s’empescava trucs que, tot i llur malícia inicial, resultaven enginyosos. Un d’ells, i dels més coneguts, consistia a deixar un sabatot damunt la taula de la botiga. Hi acudia en Serra i Pinyana, com tenia costum de fer diàriament pels volts del migdia, i el veia. Immediatament l’engrapava i es posava a fullejar-lo.
Carrer Tapineria (Brangulí, Arxiu Fotogràfic Barcelona, 1929)
Al cap d’un moment preguntava al Mero:
-Què és això?
Aquell feia el pagès, o com aquell que cau del niu, que és igual.
-Ah ! Me n’havia oblidat. Està venut.
-Com s’entén? – exclamava en Pinyana -. El vull. Que no pago amb bona moneda?
-No pot ésser. Tindria un disgust. No en tinc cap més exemplar.
-El vull. Ja us apanyareu.
El Mero guaitava el sostre i es lamentava:
-Pobre de mi ! Com ho faré? El tinc compromés per dotze duros. Què li diré al client?
En Serra i Pinyana contestava:
-Prou. El gust que té el vostre client també el vull tenir jo. El vull, i heus aquí els dotze duros.
El Mero, fent com aquell que li reca, se’ls embutxacava. Mentrestant, devia riure per sota el nas.
I com aquesta, diguem-ne facècia, moltes d’altres. Explicar-les totes seria un mai acabar.
El Mero, realment, era més viu que la tinya.
A en Llordachs li havia jugat unes quantes passades. Algunes de les quals ja hem explicat. I que, per tant, no cal repetir ara.
En arribar l’any 1894 la seva llibreria fruïa d’un gran prestigi en el comerç barceloní del llibre vell. En Llordachs, en canvi, anava cap avall.
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 26.
ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ
“ ¿!Qué comprar?.
Con la práctica vas sabiendo qué se va a vender rápido. Los autores clásicos, todos los contemporáneos, los ganadores del Premio Nobel y las novedades que uno ve en las librerías: la gente los lee y los vende. Y el cliente mismo te dice cuáles son cuando te pregunta si los tienes. Lo que más se vende es novela. Le sigue superación personal y esoterismo. Son los caballitos de batalla. La novela porque es lo que se ha publicado más.
Si me llega un lote de Derecho lo tomo, también se vende mucho. La diferencia es que hay muy poco: los vas a vender pronto. Lo mismo con los libros de Matemáticas o Física a nivel superior. Los pones entre 100 y 200 pesos y se te venden rápido. Pero para que te llegue una biblioteca de un físico o un matemático que se murió es muy difícil porque no abundan.
Las enciclopedias ya no las compro porque no le interesan a nadie. El Internet ha afectado en esto y en los diccionarios principalmente. En lo demás no. Aunque sí ha afectado porque la gente cree que todo está en internet, en las computadoras, en Encarta, y no compra libros. Pero no: la lectura es un satisfactor personal, un recreo, más que un asunto de consulta. Cualquier novela te lleva por otros caminos: no está digerida como la televisión. Te empiezas a imaginar un montón de cosas cuando estás en contacto con el autor”.
Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok:
http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/04/como-vender-libros-usados.html
Biblioaprenent 