Biblioaprenent

               “ Són bastants els bibliòfils que senten una especial preferència pels exemplars d’una primera edició, inclús en el cas de que la seva qualitat sigui inferior a la de les edicions posteriors.

               L’any 1943, Josep Porter assenyalava que, a Espanya, es podien trobar primeres edicions dels més importants autors romàntics valorades entre una i tres pessetes mentre que, als països més desenvolupats, les primeres edicions d’obres equivalents, costaven 100 vegades més. Actualment, el criteri d’assignar un major valor a les primeres edicions, també es va imposant al nostre país.

              Bernat Grasset, a la seva obra El món dels llibres, es preguntava perquè ‘s’ha decretat’ que els exemplars d’un primer tiratge han de tenir un preu elevat mentre que els exemplars de la 2ª, 3ª o 10ª edició, no se li sol atorgar cap valor bibliofílic. Ell pensava que era degut a una mena de conspiració tàcita procedent de l’atmosfera d’especulació que va existir els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.

               Algunes llibreries s’han especialitzat en la venda d’aquestes edicions originals que, segons el tema, l’autor i el país, poden presentar cotitzacions força elevades. Per no citar el cas sobradament conegut de la primera edició espanyola del Quixot, em referiré a l’edició classificada per Brun com a edició ‘A’ de Les liaisons dangereuses de Pierre Choderlos de Laclose ( 1741-1803) que, per ser la primera de les altres 20 editades el mateix any 1782, és mereixedora d’una especialíssima valoració per part del mercat. Aquesta primera edició en quatre fascicles, ens va ser mostrada l’any passat a Ginebra als assistents al Congrés Internacional de Bibliofília que va tenir lloc a Suïssa, com a peça de gran consideració ‘per tractar-se de la primera edició’.

               Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.

               “ La afición a los libros, especialmente a los raros o curiosos, es un hobby realmente limitado por unos condicionantes económicos tales, que poco menos ha pasado a ser empresa de entidades u organizaciones estatales, municipales, universitarias, etc. Sin embargo existe una diferencia, que no sólo es semántica, entre bibliófilo, aquél que estima los libros por su contenido y bibliómano aquél que simplemente los colecciona. En nuestros días y a nivel individual, consideramos más atractiva la primera acepción a pesar de que la segunda también pueda resultar fascinante.

               El bibliófilo es un rebuscador natural y más que esconder en sus vitrinas con vistas a la especulación económica, goza enseñando sus conquistas y reuniendo cuanto aparece en el mercado sobre el tema de su especialidad, ( ejemplos claros son las colecciones de libros griegos reunidos por Diego Hurtado de Mendoza y que hoy en día están en la biblioteca de El Escorial). 

          Pandectas de Justiniano, llibre de Diego Hurtado de Mendoza a El Escorial.

               Pero sin buscar incunables, que están catalogados en su práctica totalidad y forman parte del patrimonio artístico de los países, se puede iniciar la colección de libros teniendo en cuenta que ya llegará el momento de poder dedicarse a las ‘joyas’ por su belleza, su interés y su rareza, las tres notas que más podrían valorar el volumen”.

              Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.