He escrit moltes línies per parlar de “Jo confesso”, però crec que no val la pena posar aquí tot el que en penso, només diré quatre coses ( o cinc):
1) De les històries de l’Amani i la Gertrud en parlaré un altra dia, o no.
2) De les grans vendes i èxit a Alemanya també.
3) De la promesa que em vaig fer un dia de no comprar best-sellers intentaré portar-la a terme, encara que sigui difícil.
4) De les 9 línies en llatí a les pàgines 720-721, també diré alguna cosa quan les tradueixi .
5) El llibre és un rotllo de collons, bé, a mi no m’ha agradat gens.
Només m’ha agradat una frase de la página 222: “ … amb aquell plor agredolç que fa les llàgrimes molt picants perquè estan fetes d’una barreja de ràbia i de pena”.
Biblioaprenent 
Ha, ha… això si que és una crítica constructiva…!
i tant que ho és,una advertència per aquells que encara no han picat amb el rotllo aquest dels best-sellers .
i sí que és constructiva, els que han llegit això ja saben de que parlo quan dic ho de l’Amani i ho de la Gertrud, i ho dels alemanys està molt clar i ho dels jueus també, i no dig res dels bessons i ho dels trenta idiomes i ves per on crec que al violí no se li trenca cap corda……………….