Biblioaprenent

               “ Recentment, aquest plaer de pocs i escollits ( la bibliofília), d’iniciats, ha estat revelat a gran quantitat de persones que potser ni n’havien sentit parlar: l’exposició d’Els XII. Gràcies a ella, una gran massa de públic ha pogut veure part dels tresors bibliofílics que han aplegat uns quants particulars de Barcelona. N’hi ha molts més, no cal dir-ho; però els únics que s’han proposat de reunir-se, de dur a terme una tasca coordinada, de conjunt, són els associats sota un títol que d’ell mateix ja és limitatiu. Però, ben mirat, ¿ no són els tiratges limitats ( limitats de bon principi i que s’han limitat encara més amb el temps) els que amb passió cerca el bibliòfil?.

               Ha sorprès els mateixos ‘XII’ el favor del públic a llur exposició. Qui sap si haurà desvetllat en algun visitant indecís una vocació que serà, per tota la seva vida, tan absorbent i exclusiva com ho és la bibliofília.

               Per a un bibliòfil, la millor ressenya, el compte-rendu ideal de l’exposició, fòra catàleg, simplement. Un catàleg amb totes les precisions exigibles i amb facsímils de les peces més curioses o de més vàlua. Pot semblar, al no iniciat, que és fatigant de llegir títols, llocs i dates d’impressió, descripcions minucioses amb el nombre de folis o de pàgines, incipits i explícits, colofons, etc. Res d’això, ans al contrari”.

                Article: “Els XII”, de Just Cabot a ‘La revista nova’, nº 15, de març de 1918.

                “ Si uno se parara a reflexionar sobre el fin y la utilidad de la biblioteca que va constituyendo con sacrificios y empeño sin igual, sin duda, presto la arrojaría a los cuatro vientos y no concedería al libro más atención ni cuidados que los que requiriera momentáneamente. De las bibliotecas de los grandes literatos y escritores, ¿ cuántas son las que, al cabo de fallecidos sus creadores, se conservan íntegramente en poder de los herederos? Las informaciones francesas, sobre todo, abundan en estos tristes detalles. En Francia la bibliofilia y la bibliomanía, después de la guerra, han asumido proporciones inusitadas. Es así como, para satisfacer la curiosidad, el interés y la voracidad de unos, se malbarata y desquicia la labor de otros”.

                Article: “¿Para qué sirve una biblioteca privada? A Apostillas de la rvta. Caras y Caretas, del 19 de septiembre de 1925, n. 1407, p.19.