Biblioaprenent

 “  El nostre poble no té una arrelada tradició Bibliofílica. Salvats, aquells homes assenyalats d’abans i d’ara ( pocs; però, per això mateix, més honorables) que enmig d’un ambient d’indiferència sentien la nobilíssima passió del llibre i als quals es deu la conservació del poc que ens resta del nostre riquíssim tressor bibliogràfic; salvats aquests patricis exemplars, és, o, millor dit, ha estat fins fa poc, ben trist el nostre panorama bibliofílic.

            A causa de la incúria dels nostres passats, ¡ quantes anècdotes han estat possibles¡ Com la d’aquella dona que cada dia encenia el foc amb fulls de llibres antics, alguns d’ells incunables, que un avantpassat havia probablement reunit amorosament; o aquella altra d’algú que cremava còdexs miniats per fondre l’or de les miniatures i treure d’entremig de les cendres d’un llibre de valor incalculable una boleta del cobejat metall que podia valer poques pessetes, o, encara, la d’aquells infants que cada  any per Carnestoltes s’entretenien a tirar paperets pel carrer, retallats dels fulls venerables de llibres antics, molts de gran valor, que diverses generacions de familiars havien acumulat i que, pastura de cucs i rates i abandonats a les inclemències del temps, jeien perduts a  les golfes de la casa… I tantes altres anècdotes que podríem contar, com un rosari inacabable de tristeses, que posarien de manifest com s’anaven convertint en no-res els monuments de la cultura que els nostres homes preclars havien deixat, com una herència gloriosa, per fer llurs descendents més bons i més savis que ells no havien estat.

            Per aquestes raons, tot i reconèixer que l’afecció als llibres ha augmentat  considerablement els darrers anys, no crèiem en  l’èxit immediat de la nostra publicació, si bé estàvem convençuts que a la llarga havíem  de collir plenament el fruit de la sembra, començada amb els diversos centenars de catàlegs i llistes de bons llibres que des de la nostra llibreria hem escampat i continuada ara per mitjà de la revista Papyrus.

  Editorial Revista Papyrus, nº 2, B, 1936; pp. 65-66.

 “ En efecto, conocía a Brauer desde hacía años, aunque sólo había tenido con él un trato profesional, igual que con otros bibliófilos de la ciudad.

             – Gente de dos clases, si me permite explicarlo: unos, coleccionistas, dedicados a acumular ediciones raras, la revista de Horacio Quiroga en Salto, los libros de Borges y cada uno de sus artículos en las revistas; impresiones de Colombo, el editor de Güiraldes, o las exquisitas encuadernaciones firmadas por Bonet, aunque no vayan a abrirlas más que para mirar las páginas, como se contempla, digamos, on objeto bello, una pieza cara. Otros, muy lectores, como es el caso de Brauer, que a lo largo de su vida han reunido bibliotecas importantes. Apasionados, capaces de pagar no poco dinero por un libro con el que pasarían muchas horas, sin otra preocupación que estudiar i entender”.   

              
 DOMÍNGUEZ, Carlos María: La casa de papel, ed. Mondadori, col Literatura, 241; Barcelona, 2007, pp. 35-36.