“ L’altra setmana parlava d’una associació d’idees i de sentiments entre els anuncis lluminosos i les excelències del bar. Aquesta associació, més forta per un cantó i més estirada pels cabells per un altre, la veig entre les invencions que es fan a base de alcohols i les invencions que surten de les impremtes. Ara mateix acabo de veure una vitrina de novetats bibliogràfiques; llibres amb cobertes de paper de tots colors, amb jocs de lletres que tan aviat són severs i discretíssims, d’un aire notarial – l’adjectiu ‘notarial’ és el més just per qualificar la severitat i la ponderació de les coses – , i amb altres jocs de lletres, excèntrics, irreverents, com si el llibre portés una careta de pallasso, o un maquillatge de ‘giri’. Les cobertes de paper donen al llibre un cert aire de cosa passatgera, que és l’aire que tenen les coses del dia. Amb els llibres passa com amb les robes de les dones i amb tota mena d’estris familiars. Abans es feien llibres amb cobertes d’una pell que no es destruia mai, acostumaven a ésser gruixuts i tenien l’estómac ple d’unes idees que pel cap baix duraven cinquanta anys”.
Josep Maria de Sagarra a L’Aperitiu del diari Mirador nº 13 del 25 d’abril de 1929.
“ ¡Cuidado con el biblióscopo¡: “ Sin embargo, como en todas las cosas de la vida, tal vez la verdad resida en el término medio. Octave Uzanne, en ‘La Nouvelle Bibliópolis’, fustiga con garbo lo que con la palabra muy de hoy llamaríamos un desviacionismo de la Bibliofilia.
‘El biblióscopo – escribe – es el falso sacerdote y el falso devoto de la religión del libro; no es un enamorado sincero, sino un ‘voyeur’. Mira, toca, huele, maneja libros que jamás leerá, que sólo le procuran vanidad. Es un ser superficial que únicamente quiere conocer el exterior de las cosas y nunca se tomará la molestia de profundizar en ellas. El biblióscopo, o contemplador de libros, compra una bella edición, la que le recomienda su librero, la hace encuadernar por el encuadernador que está de moda y conserva esta obra intacta y sin cortar en su biblioteca como un bibelot en una vitrina.Razona que los buenos libros, metidos en los estantes, son como los buenos vinos guardados en la cava, cuyo valor aumenta al envejecer, y se proporciona a sí mismo una satisfacción vanidosa, con la esperanza de una excelente inversión a realizar en el futuro, cuando el mercado librero conozca un alza…”.
Bibliopola. Libros, libros y… más libros de Sempronio, S.A.D.A.G., Barcelona, 1959, pp. 10-11.
Biblioaprenent 