Biblioaprenent

¿ Porqué no puedes ir a la fiesta disfrazada de princesa Disney como el resto de las niñas? ( ja ja)

Trazo Suelto de Joma i Si te he visto no me acuerdo de Jordi Labanda, són uns dels pitjots, ¿ acudits?, ¿ ‘humoritats’ ?, ¿ gracietes?, que he vist mai.  

          No sóc entés en aquestes coses, però sé el que m’agrada i el que no m’agrada i potser aquests senyors tenen grans admiradors i fins i tot  per els crítics són uns grans “humoristes” o com sel’s digui als senyors que dibuxen coses i de vegades hi posen un text per, crec que en teoría, fer, al menys, una miqueta de gràcia. 

           A mi no em fan gens de gràcia i els trobo tan dolents que, tant que no sé com expressar-ho.

            La Vanguardia té pàgines molt bones, articulistes molt bons, setmanaris com ES, dels dissabtes, que a mi m’agrada molt, el trobo força interessant, amb poques pàgines, però molt ben aprofitades. 

           El setmanari cultural i fins i tot el Què fem em semblen bons i ben fets, res a veure amb el Cultural de l’Avui dels dijous que és, per mi, molt molt dolent, amb molta imatge sobrant, molts espais en blanc ( els millors) i poques paraules i és d’agrair que hagin tret els numerets que posaven a les critiques dels llibres, amb unes puntuacions que de vegades ja et treien les ganes de llegir la crítica. 

           Però volia parlar del Joma i del Labanda, crec que La Vanguardia hauria de buscar altres col.laboradors per posar acudits o pàgines humorístiques, si,  pàgines, perquè les cosetes que dibuixa i a vegades escriu  el senyor Labanda ocupen una pàgina sencera, malaguanyada, i els dibuixets del senyor Joma de grecs, llatins, alcaldes, siris i troians i altres personatges històrics i ‘nohistòrics’ són bastant desagradables, no tenen cap gràcia ( per mi), no tenen res pel que valgui la pena mirar-s’ho i si vol dir coses sobre història i política no és necessari dibuixar la merdeta de ninots que dibuixa. 

           Hi ha coses que m’agraden molt, poc, una mica, i coses que no m’agraden mai. Amb els ‘acudits’ d’aquests senyors em passa això, no m’agraden ni per casualitat, però  com diu Plini ( un veí) hi ha colors per a tots els gustos i segurament els entesos i crítics pensaran de manera diferent.

            Ara que, el Magret d’ànec Rossini, que el Santi Santamaria explica a la pàgina 68, em fa oblidar els “acudits” dels senyors Joma i Labanda, i com són les 12:30 del migdia m’ha agafat gana, i fins i tot la foto de l’ànec preparat,  per molt que ocupi entre  dues pàgines no fa cap nosa, és com una pintura, ep, si dic això els crítics s’enfilaran per algun lloc.

            Com diu un senyor polac a Polònia, algú ho havia de dir i feia temps que tenia ganes d’escriure sobre això.

                      No és veu gaire bé ( ho sento), a dalt posa: “Odisea: Ulises no reconoce su tierra por voluntad de Atenea”.  ( jo jo)