“ Un lector corrent ben poques vegades coneix amb exactitud allò que li ve de gust llegir; només disposa dels indicis i les figures canviants d’unes expectatives difuses i imprecises. Aquí és el llibre el que delimita i crea el topos: serà quan acabi la lectura quan podrà formular els motius que l’han portat fins a ella. No podrà, doncs, dir que ha anat a buscar tal llibre perquè sabia que era el que més convenia a certes necessitats que ja coneixíem. Més aviat és al contrari: és el llibre el que ha inventat la seva pròpia necessitat; són els llibres llegits els que ens permeten anomenar les nostres expectatives i no a l’inrevés.
Són apreciacions vàlides per a un conjunt molt ampli de lectures ‘corrents’, que van des de les lectures de novel.les d’entreteniment i les d’autoexploració personal, fins a les de creació literària de qualitat i d’assaigs crítics; lectures en què el lector tria sobretot guiant-se per indicis i intuïcions, on el llibre no es localitza seguint una prescripció clara; llibre i lector es troben en un vagabundejar lliure i difús, en el qual també compten les dificultats, les limitacions i l’oportunitat. Aquí, trobar no és localitzar; la lògica de la trobada no és la lògica de la necessitat. És la lògica del desig, impossible de tancar en un algoritme numèric.
El llibre de paper posseeix un conjunt d’engranatges amb la funció de permetre l’orientació del lector, oferint-li els indicis per a l’elecció de les seves pròximes lectures; són mecanismes eficaços per invisibles, es troben sempre davant nostre però sense que gairebé els notem i el seu funcionament ens sembla del tot natural. Bona part d’aquests dispositius estan inscrits en la forma material del llibre, en són indissociables. Les peculiaritats de la forma del llibre – la tipografia, els formats, les il.lustracions, els colors, els símbols editorials, les col.leccions, les faixes, les frases de la solapa o la contraportada – constitueixen un llenguatge particular amb el qual els editors despleguen la seva eloqüencia per intentar seduir els lectors atents. Els significats i les regles propis d’aquest llenguatge s’han definit després de segles d’història, conformen un paisatge ple de sentit pels lectors, en el qual escollir una nova lectura és sobretot un joc, un moment de plaer. Ens preguntem llavors quin serà el preu que pagarem si abandonem tot això; no només perquè prescindirem d’un patrimoni cultural complex, sinó perquè la seva funció en el conjunt del sistema llibre, tal com avui el coneixem, és molt més determinant del que pot semblar a simple vista”.
Article de Antonio Ramírez: “ Entre cru i cuit. El llibre sense mediadors”, a L’Avenç 342 de gener de 2009. Tot l’article és força interessant.
Biblioaprenent 