“ S’ha assenyalat repetidament el caràcter documental de l’obra d’il.lustració de D’Ivori, i potser poc el fantàstic. Fou un molt dotat conreador de la fantasia; les nombroses històries per a infants que il.lustrà, tant en llibres com en revistes, li permeteren demostrar-ho a bastament. També podem considerar fantasia la riquíssima decoració que inventà per als llibres de bibliòfil: orles, caplletres, culdellànties…, el suport de la qual no es basa en personatges, sinó en formes geomètriques variadíssimes”.
Article: “ D’Ivori, artista del llibre” de Montserrat Castillo a la revista Serra d’Or, núm. 454 d’octubre de 1997, pp. 47.
“ Potser no cal assenyalar que l’art medieval i l’art japones produïren grans obres en l’àmbit de la il.lustració, del gravat i en definitiva del llibre. Perquè el món real per a Joan D’Ivori, el món en el qual es mogué amb fluïdesa, el que conegué i estimà, fou el del llibre. Se sentí feliç il.lustrant llibres que parlaven del món del llibre. I en féu molts: La vida del libro ( Cámara Oficial del Libro, 1934), els contes “ El darrer llibre” de Daudet i “ En Quicu dels llibres” de J. Pons i Massaveu, dins del volum Contes de bibliòfil ( Institut Català de les Arts del Llibre, 1924); Un libro viejo de José Feliu i Codina ( Miquel i Planas, 1926), La librería ( Miquel Rius, 1921), La llegenda del llibreter assassí de Barcelona ( Miquel i Plans, 1928)”.
Article: “ D’Ivori, artista del llibre” de Montserrat Castillo a la revista Serra d’Or, núm. 454 d’octubre de 1997, pp. 49-50.
“ La poesía según Baudelaire responde a úna profunda aspiración estética del ser humano que anhela el encuentro con una suprema belleza y un paraíso vislumbrado a través del arte de la palabra’, y, para otros, un poeta es un pequeño dios y su misión en esta vida es crear belleza.La bibliofilia es la pasión por los libros en razón de su valor histórico y estético. Con esta definición estamos poniendo el acento en el continente más que en el contenido, en factores exógenos más que en endógenos, en el cuerpo más que en el alma, porque al alma – la creación, la obra, el texto-, la belleza implícita se le supone y el continente – su apariencia externa – acrecienta esa belleza con una cuidada edición de tirada limitada, impresa sobre un buen papel y encuadernación en consonancia.Algunos autores acompañan sus poesías con ilustraciones y algunos ilustradores acompañan sus dibujos con poemas. E ahí que la poesía esté íntimamente ligada con la bibliofilia”.
Article: “El poeta y la bibliofilia”, de Joaquín González Manzanares, en el diari Hoy, el 6 de gener del 2005.
Biblioaprenent 
És curiós com el d’Ivori és un d’aquells il·lustradors que poques vegades se’n parla. Potser el seu fill, sense voler, li va fer ombra i sempre passa com ser el pare d’en Cesc sense valorar-lo amb la seva dimensió.
Realment, el Cesc fou un dels millors humoristes gràfics, però D’Ivori, el seu pare fou també un dels millors dibuixants i va realitzar grans il.lustracions per obres de Bibliofília.