“ De fa temps que cobejàvem d’editar una col.lecció de monografies que tractessin temes relacionats amb el llibre en el sentit substantiu del mateix, o sigui referent a la seva materialitat, la seva història, les seves particularitats de confecció, les seves belleses formals i, no cal dir-ho, també la seva transcendència cultural. Una col.lecció divulgadora, amb certa ambició quant a la dignitat dels textos i a l’acurament de la seva presentació material, oferta, però, a un preu de venda modest per tal de posar-la a l’abast econòmic de tots els esperits sensibles a la bibliofília, i àdhuc que en pogués desvetllar de nous. Hem batejat aquesta col.lecció amb el nom metafòric de ‘L’ocell de paper’ perquè ens ha semblat que expressava prou bé l’esperit i la materialitat del nostre propòsit, això és: fer que el llibre voli i penetri arreu i sigui estimat com a insuperable vehicle de cultura, i per ell mateix com a obra d’art.
Perquè és innegable que un llibre, de més a més del valor substantiu del seu text – la qual cosa és l’essencial -, pot oferir en l’aspecte purament formal de la seva confecció qualitats mereixedores d’apreci i admiració; qualitats que depenen del mestratge amb què hagin estat emprades les arts del llibre. D’aquests arts és, doncs, del que tractaran els volums que anirá publicant la col.lecció ‘L’Ocell de paper’, el primer volum de la qual és el que ara teniu a les mans”.
MILLÀ, Francesc: L’Art de
la Impremta a Catalunya. Assaig històric amb notes tècniques. Ed. Millà, Brcelona, 1949. Col.lecció “L’Ocell de paper”, vol I, pp.7.
La idea de fer aquesta col.leció estava molt bé, però només van sortir 3 volums: L’Art de la impremta, Els llibres miniatura i ( Els jocs de naips catalans), van quedar sense publicar : La xilografia catalana, Els ex-libris, Romanços, auques i ventalls, Les felicitacions nadalenques, L’origen dels petits impresos, L’art de guarir els llibres malalts i ’Lexicon’ del bibliòfil.
És una llàstima, segurament serien de gran utilitat per aprendre una mica més.
“L’editor ha de sentir-se una mica artista i una mica bibliòfil. Com més se’n senti, millor per al llibre. El llibre, a part el seu valor literari, és, en si, una obra d’art, assolida o frustrada. I, així com un artista no pot passar amb indiferència pel davant d’una obra d’art, sinó que ha de parar-se a contemplar-la i li produeix emoció, bona o dolenta, altre tant succeeix al bibliòfil respecte al llibre. Té una manera peculiar d’agafar-lo, de palpar-lo, d’obrir-lo, de fullejar-lo i de contemplar-lo amb un interès tan propi com no sabrà fer-ho cap persona no inciada”.
SALVAT, Santiago: “L’Editor davant el llibre”, conferència dia 4 de març de 1936. Ed. Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelona, 1936; pp. 16-17.
imatge: maya with books -brian lincoln
Biblioaprenent 