“ El valor de les coses canvia d’un dia a l’altre. La inestabilitat ho domina tot. ¿ Com escapar a la temptació d’aprofitar-se de les variacions dels preus, de comprar baix i de vendre alt, o almenys d’esforçar-se a fer-ho? El comerç del llibre és sotmés a aquesta llei. Però com que les obres que abans de la guerra representaven un valor bibliofílic no haurien pas bastat a aquelles barates esdevingudes el gust d’un ampli públic, els francesos inventaren la fórmula nova del tot i propiàment francesa de la Bibliofília, fórmula d’altra banda artificial que responia més a llurs necessitats que no pas a la realitat. Imaginaren d’amonedar en certa manera la posteritat, atribuint a tal o a tal altre llibre, des de la seva publicació, un valor que no hauria adquirit, seguint la lògica de les coses, fins dos o tres cents anys després”.
GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929. Traducció Just Cabot. pp. 29-30.
“ Per ésser complet, cal dir açí que l’especulació sobre el llibre no basta per explicar tota la voga que la Bibliofília coneix actualment. Gràcies a Déu¡ N’hi ha que no compren llibres solament per revendrel’s: n’hi ha que en compren per ensenyar-los. I açí reconeixem un altre tret de la nostra època , la forma literària de l’esnobisme. Sens dubte, totes les èpoques han conegut més o menys aquest través. Hi ha hagut en tot temps, sota apel.lacions diverses, bells esperits i precioses. Però el sol fet de tenir un nom per designar-los, demostra prou que només es tractava d’uns quants. No passa pas el mateix avui dia i crec que en cap altra època l’esnobisme literari no s’ha estès a un públic tan nombrós”.
GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929. Traducció Just Cabot, pp. 33-34.
Biblioaprenent 