“ Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”.
Art. De Jordi Dalmau a Rvta. De Girona, nº 210, gener-febrer, 2002, pp. 9.
“ A les fires de llibre vell t’adones de la fragilitat de la cultura catalana. Emmascarem les cifres reals de venda quan sumem els llibres de text o les lectures d’ús escolar a les vendes de llibres estàndard, no primats per un suport paral.lel. A la pràctica, hi ha tantes novel.les catalanes de les quals mai no s’han venut ni els mil primers exemplars¡ He pensat que existim gràcies als bescantats crítics literaris que quan diuen: ‘ aquest llibre és mediocre, un intent inacabat, una mala provatura….’, li estan fent l’elogi suprem: certifiquen que tal llibre existeix i que algú, ni que sigui d’ofici, n’ha resistit la lectura. Hi ha, tot amb tot, un altre aspecta del món del llibres de vell: a les paradetes comproves que ens queden moltes lectures pendents. Confessaré que cada any, tot passejant per entre els llibres de vell, decideixo rellegir un clàssic ( sempre, ep¡, en una llengua que em resulti entenedora). I entenc més el sentit del precepte de Marta Pessarrodona:’ que l’escriure no ens faci perdre el llegir’, ja que llegir és el camí més seriós per participar en la cerimònia quasi.eucarística de la lectura… Els llibres de vell – tant si són reliquies de veritat o relíquies industrials d’editorials ultrasubvencionades ( ¿ se n’han adonat els responsables de subvencions de la Generalitat i de les Diputacions ?) – són com una part del nostre patrimoni col.lectiu, com el recordatori que som cendra i ens convertim en cendra”.
Art. d’Ignasi Riera a La Vanguardia- Cultura , 9 d’octubre de 1990, pp. 12.
Biblioaprenent 