“ Evidenment – i amb permís dels optimistes – no tots els qui la diada del llibre surten a comprar un llibre compren un llibre. Alguns compren la satisfacció interior d’ésser un ciutadà com cal, altres compren un meta-estones, i uns quants d’altres compren un moble. Encara n’hi ha que no saben el que compren. El comprar un llibre ja és, entre nosaltres, seguir una consuetud. La mona de Pasqua, els panellets per Tots-sants, la palma pels Rams, el gall per Nadal, el nas llarg i l’espanta-sogres per Carnestoltes i el llibre per Sant Jordi, completen el civisme d’innombrables burgesos i menestrals.
Atureu-vos, si sou servits, davant de qualsevulla parada de llibreter, en la diada de demà. Veureu, entre els qui manipulen volums amb una certa destresa, el mala-traça, el neòfit, l’home, la dona, el jove i la damisel.la que els remenen com si fossin de vidre i tinguessin por de trencar-los o com si els llibres acabessin de sortir de foc i escaldufessin els dits. El pincen tímidament, amb precaució; els giren i els regiren com si cerquessin la marca de fàbrica d’un producte acreditat; d’un pot de Ruamba o de Malta Kneip.
Ah, per certes persones l’escollir se’ls fa difícil i enutjós¡ Ells saben que tenen el deure de comprar un llibre, però quin llibre? De bona gana consultarien el llibreter, però, naturalment, – pensen ells – el llibreter voldrà desfer-se d’allò pitjor; ens endossarà un rave.I van triant. Per què trien? Oh, trien cobertes, lloms, relligaments que facin goig. Als decantats al luxe els plauen els volums de patxoca, amb unes pastes que s’adiguin de color amb l’empaperat de la biblioteca i que tinguin les dimensions precises per ajustar-se a les de l’altura dels prestatges a emplenar. A vegades l’escollir un llibre determina discussions familiars… Per un pare excessivament curós de la innocència de les seves filles, la diada del llibre és una diada cruel. La quantitat i la diversitat de verins amagats que solen contenir certs llibres el fa recelar de tots. Els de cobertes al cromo se li fan sospitosos, i són precisament els que engresquen la joventut d’una intel.ligència mitjana.
Es ben divertit, tanmateix, d’observar com l’atzar juga, s’entreté, es diverteix amb aqueixos admirables reclutes de la cultura, disposats a llançar unes pessetes patriòticament.
Veieu com llurs mans s’apropen i s’allunyen d’un llibre; ara es cremen, ara no es cremen; al què de què¡ Per un miracle de telepatia arriben, a força de palpar i de dubtar, a prendre l’obra que ha d’acreditar-los als ulls dels intel.ligents que els miren. Un cop de cor i hauria fet sort¡ Però una nova perplexitat els desvia del camí de redempció i els torna als llims, qui sap si per la resta de llur vida.
Ja sabeu que hi ha individus que a preu de regal ho compren tot encara que no els calgui i els faci nosa. Un deu per cent no fa perdre el seny a un economista d’aqueixa mena, però tampoc es pot passar per alt, si, al mateix temps, es guanyen indulgències intel.lectuals amb una insignificant despesa.
Tot amb tot, aquells que es desdineren generosament per tal de contribuir a posar remei a la crisi del llibre català, – gairebé declarada oficial – i llegeixen amb fervor de llecs, i es passen el dit polse per la llengua en girar els fulls, són ben mereixedors de la medalla de sofriments per la pàtria”.
Article: “Impromtu: per les cobertes” de Prudenci Bertrana a La Veu de Catalunya del 22 d’abril de 1934, p. 8.
Biblioaprenent 