“Voldria dir un parell de coses que relacionen els usos libraris medievals i els més recents. El reciclat de paper era no sols conegut, sinó que el mateix paper, invent oriental, era producte del reciclatge de draps i teles. Quant al pergamí, la manera de reciclar-lo era rascant-lo i així poder-lo utilitzar novament com a palimpsest. Alturo parla prou dels pergamins reutilitzats que reben aquest nom hel.lenístic.Un altre ús reciclat seria el que representa la fitxa catalogràfica i del dipòsit legal a seguit de la portada del llibre, que abans era colofó amb el nom del copista, la data i, en el millor dels casos, el lloc on s’havia fet la còpia.Paro de comptar fets passats per dir que no sé fins on arribarem en el futur. Després de les èpoques que explica el professor Jesús Alturo, damunt del llibre hi va passar el corró de la impremta que, si no féu desaparèixer de sobte el llibre manuscrit, sí que li’n prengué el protagonisme. Ara som en un altre tombant de la civilització. L’ordinador, l’internet, el correu elctrònic ens escridassen dient que faran desaparèixer els llibres; fins la necessitat d’escriure a má, potser.
No ho crec. La libido tangendi, la voluptat d’acaronar, tan humana, que es manifesta quan tens materialment a les mans un llibre pulcrament escrit, bellament il.lustrat i ben enquadernat; com també el goig espiritual de retenir-ne el contingut i les idees en forma constantment tangible, preservaran el llibre de desaparèixer”.
Article a Serra d’Or, nº 497 de maig de 2001, d’Anscari M. Mundó, parlant del llibre de Jesús Alturo: El llibre manuscrit a Catalunya: orígens i esplendor, Public. Generalitat-Ed.92, B, 2000; col. Som i serem,14.
” S’ha assenyalat repetidament el caràcter documental de l’obra d’il.lustració de d’Ivori, i potser poc el fantàstic. Fou un molt dotat conreador de la fantasia; les nombroses històries per a infants que il.lustrà, tant en llibres com en revistes, li permeteren demostrar-ho a bastament. També podem considerar fantasia la riquíssima decoració que inventà per als llibres de bibliòfil: orles, caplletres, culdellànties…, el suport de la qual no es basa en personatges, sinó en formes geomètriques variadíssimes”.
Article: “ D’Ivori, artista del llibre” de M. Montserrat Castillo a Serra d’Or, nº 454 d’octubre de 1997.
Biblioaprenent 