És d’altra banda, ben present en mi el record del dia que es presentà a la Biblioteca de Catalunya el “ Catàleg del Museu del Llibre Frederic Marès” ( el passat 2 de novembre), en què Mañosas féu un deliciós parlament sobre bibliofília: els ulls, els dits, els sentits, la passió i tota l’ànima del bibliòfil, els fulls, els tipus i les relligadures dels llibres, hi foren tan exquisidament descrits per l’orador, que ens semblà una meravella de poder escoltar aquelles paraules en un temps com els que corren”.
Article: “ El bibliòfil Enric Mañosas i Barrera” per Jaume Medina a Serra d’Or, nº 439-440, juliol-agost 1996.
La il.lustració es feia primitivament per motius que encara ara són plenament vàlids: per destacar els passatges més importants de l’obra i per enriquir-la. En arribar la impremta, les il.lustracions originals dels escriptors foren substituïdes per gravats que, segons com, eren il.luminats a mà. Els primers eren treballats sobre la fusta, però durant el segle XVI va generalitzar-se el gravat al buit sobre coure. A tot Europa la impremta va experimentar una certa decadència, per diverses causes – entre les quals la censura – , i fins al segle XVIII no arribà la renaixença. Aquí també vam patir el mal general, i en l’aspecte de la decoració dels llibres el període esmentat és més aviat trist.L’època romàntica ajudaria a donar una forma artística al contingut dels llibres. Les dificultats de l’edició catalana i el petit camp en què és mou, fan que els nostres il.lustradors treballin per a obres en castellà. En primer lloc cal citar l’il.lustrador Parcerisas, darrera el qual vindrien Tomàs i Ramon Padró, Eusebi Planas, Josep Lluís Pellicer, Josep Puiggarí, Josep Llobera i d’altres. Les edicions populars catalanes d’Innocenci López donarien nom a Manuel Moliné.
El desenvolupament editorial i l’aplicació dels avenços tècnics de la impremta fan que, al final del segle passat i als primers anys de l’actual, l’edició catalana de llibres il.lustrats sigui, a més de brillant, molt diversificada. Dibuixants tan complets com Apel.les Mestres obren un camí que serà fressat per Josep Triadó, Alexandre de Riquer i Joan Vila “ D’Ivori” en les obres de bibliòfil”.
Article: Il.lustració. Il.lustradors a la Rvta. Serra d’Or d’octubre de 1974. ( no possa autor).
Biblioaprenent 