“ L’avenç tècnic havia portat també la seva part negativa. La màquina degradava el producte en algunes ocasions. D’aquí ve l’aparició d’un moviment artesanal que obeïa de fet al naixement del llibre de bibliòfil, inspirat en el llibre gòtic, esdeveniment que tenia ja les seves arrels en la Renaixença. És molt encertada l’apreciació que fa Eliseu Trenc remarcant que aquesta renovació del llibre no fou una còpia del moviment anglès promogut per William Morris, sinó que a Catalunya ja havia tingut lloc durant la Renaixença, essent, per tant, anterior al britànic. De tota manera, l’obra de Morris va exercir certa influència a Catalunya. L’ideal de la seva impremta de Kelmscott era produir llibres que fossin obres d’art alhora que fossin llegibles. Morris mantenia que la decoració de les pàgines mai no havia de distreure l’atenció del lector. Aquesta era la mateixa directriu proposada pel moviment català paral.lel, al cap del qual cal esmentar Rafael Farga i Pellicer”.
Pilar Vélez a l’article: “ Entorn de les Arts gràfiques de l¡època modernista a Catalunya. La tipografia. De la revista D’Art, nº 10-1984,pp. 219.
” Los libros de viejo son como antiguos continentes que esperan una suerte de redescubrimiento. Cubiertos de polvo, agazapados en los estantes, esperan pacientemente nuevos ojos, nuevas manos que volverán a recorrerlos. Son como máquinas del tiempo que desafían a un mundo regido por el estigma de la novedad.
“Libros de viejo, libros usados”, per Federico Patán a Rvta. De la Univ. de México.
Biblioaprenent 