“ El llibreter va ser element essencial en la confecció del llibre, en tots els seus aspectes, en la difusió del llibre i en la valoració del llibre. L’existència de tants de llibreters a Barcelona durant el segle XV demostra la importància d’aquesta professió tant des del vessant econòmic com el cultural. El llibreter, en la documentació dit, ‘libraterius’ i, ‘lipreterius’, rebé també, per la feina específica que feia, el nom de ‘ligator librorum’, ‘ curritor librorum’, ‘mercator librorum’, ‘venditor librorum’. És aquell que exercia l’officium libreterie’, l’artem librarie’ o qui es guanyava la vida, ‘ operando in botigia de librater’. La tasca del llibreter era la d’aquell professional que venia paper, pergamí, plomes, tinta, llibres sense escriure i altres eines o estris per a escriure; relligava llibres i els enquadernava; valorava llibres, era protagonista en els encants o subastes de llibres, comprava llibres i els venia, importava i exportava llibres. La denominació de llibreter podia referir-se a cada una d’aquestes activitats. Cal, per tant, distingir entre el llibreter empresari, el llibreter treballador a sou en un obrador o botiga de llibreter, i l’aprenent, també, a la fi, fent feines de llibreter mentre aprèn l’ofici, sense oblidar el llibreter exercint l’ofici de llibreter especialment mercadejant amb llibres, conjuntament amb altres activitats alienes al llibre”.
Josep Hernando i Delgado a l’article: “Del llibre manuscrit al llibre imprés. La confecció del llibre a Barcelona durant el segle XV. Documentació Notarial”. Revista Arxiu de textos catalans antics, vol. 21, 2002, pp. 269-27.
” El futuro de las librerías de viejo ya está aquí: se llama Internet. Hace tan sólo diez años, conseguir libros raros, descatalogados o simplemente usados – no vamos a hablar aquí de libros antiguos, anteriores al siglo XIX, o de piezas únicas de bibliófilo, sino de esos otros libros de lance que, a un precio más asequible, interesa leer, consultar, poseer o regalar – estaba en manos de la casualidad. Salvo que se contase con un librero de confianza, era prácticamente imposible desear un libro y dar con él de manera inmediata: se podía, sí, perseverar en la búsqueda de un ejemplar determinado, pero al final únicamente el azar – casi siempre en forma de viaje o de amigo providencial – tenía la potestad de ponerlo delante de los ojos. Era otra forma de comprar, claro. Ahora, los libreros de viejo han tomado la red, han volcado en ella sus catálogos, y la posibilidad de comprar libros deseados se materializa ipso facto a golpe de ‘ratón’.
Article “Internet y los libros de lance”, de Fernando Sánchez Pradilla.
Biblioaprenent 