“ Per acabar. Només cal dir que la importància assolida per les arts gràfiques de l’època modernista no fou una qüestió merament tècnica. L’any 1898, creat gràcies a l’impuls de Josep Lluís Pellicer, Eudald Canibell i l’impressor Cunill, es fundà l’Institut Català de les Arts del Llibre. Aquesta entitat reuní gran part dels industrials i dels artistes de les arts gràfiques… L’any 1905 el mateix Institut fundà una escola professional de les arts del llibre. I també, des del 1900, s’edità la revista Gràfica, publicació de l’entitat, bàsica per al coneixement de les arts gràfiques del canvi de segle. Hi col.laboraren molts artistes, ja no sols amb il.lustracions, sinó també amb articles sobre la matèria. Així doncs, amb una infraestructura de suport com aquesta no és estrany que el món gràfic d’aquells anys fos un dels camps tècnics i artístics de més renom i prestigi, i que la seva producció es distingís per la seva notable qualitat car l’ambient afavoria la realització d’obres de gran cura”.
Pilar Vélez a l’article: “ Entorn de les Arts gràfiques de l’època modernista a Catalunya. La tipografia. De la revista D’Art, nº 10-1984, pp. 219.
“ La red no va a reemplazar al libro, el Internet es otra forma sofisticada de comunicación, pero nada más. El libro, aparte de ser una mercancía de consumo personal y exportación, no es sólo un objeto visual sino que deviene del signo trascendental del tacto y el olor. Uno huele el libro, lo acaricia de la misma manera que recorre con los dedos el cuerpo amado. El libro tiene su propia fragancia, y su tesoro está en la floración de los tiempos.Recordemos el reconocido interés del Renacimiento por los libros y a Petrarca, quien es reconocido, entre varios, como el padre de la bibliofilia moderna. Por eso, el verdadero corazón de un país son sus bibliotecas. Los estudiantes, los profesores, las aulas, las torres de las artes y de las ciencias, son parte del conglomerado de ideas, pero el centro de todo lo relativo en el tiempo y en el espacio, es el libro”.
Article: “ Bibliofilia: la desaparición del libro y sus lectores”, de Miguel Angel Zapata.
Biblioaprenent 
Del primer text no puc estar més que d´acord amb la Pilar Vélez. Del segon discrepo perquè no sabem cap a on pot evolucionar la cosa. Fer profecies sobre la tècnica i el futur és no encentar-la en un 90 % de les possibilitats… crec.
Opino igual que tu Galderich però tinc la meva pròpia teoria. Els llibres no s’usaran com a suport d’informació potser perque hi haurà suports més eficients. Però el llibre com a obra d’art, igual que els mobles, quadres, joies, etc, perdurarà o això espero.
Per cert Biblioaprenent, que t’he de recultar per a l’associació de bibliòfils catalans que vull muntar JAJAJA.
Opino igual que tu Galderich però tinc la meva pròpia teoria. Els llibres no s’usaran com a suport d’informació potser perque hi haurà suports més eficients. Però el llibre com a obra d’art, igual que els mobles, quadres, joies, etc, perdurarà o això espero.
Per cert Biblioaprenent, que t’he de recultar per a l’associació de bibliòfils catalans que vull muntar JAJAJA.
Estic d’acord, pero un llibre sempre sera un llibre i un tros de plastic o de metall amb plasma i coses semblants sera un instrument per llegir coses, pero per poc temps perque aquestes coses modernes duren molt poquet ( disquets grans>petits>nans, CDs grans>CDs petits, ebooks petits> ebooks grans, pendrives, cacadrives, etc), en canvi un llibre pot durar per sempre, be per sempre no, una mica mes.
(estic a la vivlioteka de la Geltru i Bilanoba i no em deixa, aquesta cosa moderna, posar els accents). Com deia, el llibre no es pot comparar amb cap invent modern si es fa servir per pasar una estona llegint i gaudint, i les maquines sempre seran maquines, i de les profecies i el futur ja en parlarem d’aqui 200 anys.
Aprenent , apuntar-me a una associacio de bibliofils encara no, pero a una de bibliolegs ja es una altra cosa, primer tinc d’aprendre moltes coses i llegir-ne encara mes.