Biblioaprenent

 Fa temps en un curs sobre llibres ens van parlar dels Corondells i els Pontillons, però ara, avui, puc escriure aquestes dues paraules amb una mica de certesa, cosa que fa mesos no podia fer.

           La paraula Corondell no em va portar gaires problemes fins ara i la paraula Pontilló no la vaig trobar fins fa ben poc, però desprès de tot no tinc les coses gaire clares i voldria ajuda.

A l’Enciclopèdia Catalana , Corondell: 3. Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment, de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat: dit del paper que té una filigrana de ratlles molt primes i pròximes tallades perpendicularment per d’altres de molt més separades. La cosa sembla molt clara i vaig buscar Pontilló: no hi vaig trobar res.

Vaig seguir buscant en el DIEC2 i: Corondell: Línia vertical de la verjura: rastre translúcid d’un paper, de ratlles transversals molt primes i acostades, tallades perpendicularment per altres de molt més separades. De paper verjurat res de res. Vaig tornar a buscar Pontilló, resultat: res de res; hi ha Puntilló, però són altres coses.

 Va caure a les meves mans un nou diccionari: Diccionari paperer, escrit per un senyor expert en la matèria paperera ,  Narcís BANCHS i VALLS  i editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, Vilafranca del Penedès, 2009.

Em va semblar que el problema dels Corondells i els pontillons s’acabava, però van continuar i va anar així: Corondell: en els papers verjurats, una part de la verjura. La verjura és formada per la Cadeneta ( ratlles horitzontals) i el Corondell ( ratlles verticals). Les ratlles que presenta el Corondell són més gruixudes i separades entre si que les de la Cadeneta. Quan vaig veure això de Cadeneta el món em va caure a sobre, ¿ i el Pontilló?, doncs de Pontilló res de res, però hi havia el Puntilló: fil de coure o de bronze fosforós amb què es fa l’entramat de la verjura: conjunt de ratlles en sentit horitzontal ( Cadeneta) i altres en sentit vertical ( Corondells), que es poden observar per transparència en alguns papers. Les ratlles són provocades per uns filets d’aram o de bronze fosforós, adherits a la malla de la forma ( en el paper fet a mà) o a la malla de la taula formadora ( en el paper industrial), cosa que provoca un menor gruix de pasta en aquelles zones i, com a conseqüència, una major transparència.

 Paper verjurat: paper de superficie lleugerament aspra que tant serveix per dibuixar a llapis i a carbonet com per imprimir en edicions de luxe. Es un paper generalment d’uns 120/160 grams/m², molt apreciat per la seva qualitat i bon aspecte. Es particular perquè les verjures es veuen per transparència. 

I mira per on , un altre llibre desconegut va caure a les meves mans, El llibre manuscrit, de M. Josepa ARNALL i JUAN, editat per la Universitat de Barcelona i Eumo Editorial, Barcelona, 2002, dins la col.lecció Diccionaris d’Especialitat, n.4, i ¿ què va passar? , doncs vaig aclarar unes quantes coses més, o no, i vaig trobar el següent: 

Corondell 1 : qualsevol dels fils de coure gruixuts regularment repartits per tota l’amplada de la forma de fer paper i sobreposats a les costelles, que serveixen per aguantar i subjectar els Pontillos mitjançant un fil de clau: fil metàl.lic amb què es cusen els pontillons als Corondells. 

Corondell 2 : marca deixada en el paper pels fils de clau que cusen els Pontillons als Corondells, visible a contraclaror.

 Pontilló 1 : qualsevol dels fils de coure molt prims estesos sobre el marc de la forma de fer paper, a molt curta distancia els uns dels altres, paral.lelament al costat més llarg. 

Pontilló 2 : marca deixada en el full de paper pels Pontillons, visible a contraclaror.També surt la Cadeneta, però: resultat d’enllaçar un o més fils metàl.lics amb els Pontillons per tal de mantenir-los units entre ells. 

Ja posat vaig tornar a buscar Verjura: marca translúcida en el full de paper ( visible a contrallum), deixada pels Pontillons i Corondells que constitueixen la tela verjurada, i 

Paper verjurat: paper fet amb les formes clàssiques de fer el paper a mà, que deixen l’empremta del teixit metàl.lic al paper. 

En el dibuix de la pàgina 120 hi ha una representació de Fil de clau on surten Corondells i Pontillons, però crec que en aquest dibuix estan mal posats, doncs crecc que els Corondells son verticals i els Pontillos horitzontals, tal com apareixen en el dibuix de dalt i diuen  algunes definicions.

 Així doncs:

CORONDELL:  EC: una curta definició. 

           DIEC2: res de res. Definicions d’altres coses.   

         DP: definició. 

           Ellm: 2 definicions. 

PONTILLÓ:   

         EC: res.   

         DIEC2: res.   

         DP: res.  

          Ellm: definició àmplia. 

PUNTILLÓ:  

          EC: res. 

           DIEC2: definicions d’altres coses.  

          DP: definició.  

          Ellm: res.

 CADENETA:  

          EC: definicions d’altres coses.

            DIEC2: definicions d’altres coses.

            DP: definició = que Pontilló en El llibre manuscrit. 

           Ellm: res. 

VERJURA: 

            EC: definició curta. 

           DIEC2: definició curta. 

           DP: definició àmplia. 

           Ellm: definició curta.

 PAPER VERJURAT:  

           EC: definició correcta.

            DIEC2: res. 

           D.P.: definició àmplia. 

           El llibre manuscrit: definició curta.

 CONCLUSIONS:

Crec que ja sé què és un Corondell i què és un Pontilló o Cadeneta, però si alguna persona em pot ajudar i aclarir-ho una mica li estaré molt agraït. 

(EC: Enciclopèdia Catalana -DIEC2: DIEC2.- DP: Diccionari paperer. – Ellm: El llibre manuscrit.)   

         I si no, faré cas del señor Martínez de Sousa, que en el seu Diccionario de bibliología y ciencias afines, 3ª edición, muy aumentada, Ed. Trea, Gijón, 2004, ho deixa bastant més clar: 

CORONDEL: ( del cat. Corondel; fr. Colombelle, filet; i. column rule, column reglet, fine line) Filete de una o, raramente, dos rayas que se usa para separar las columnas de texto en sentido vertical. ( También se llama columnaria, intercolumna). El filete suele ser fino o seminegro; raramente será de dos rayas ( caña). Antiguamente el fileta formaba parte de un lingote quebterminaba, por arriba, en un a modo de tejadillo cuyo vértice era elo filete, es decir, el ojo con que se imprimía la raya. 2 (fr.pontuseau; i. chain line, chain wire) Alambre de latón que se pone en la forma paralelo al lado más corto para señalar vetas en el papel y que se cruza con los puntizones. (Se usa más en plural). 3 (fr. Pontuseau; i. chain line, chain mark) Huella longitudinal de lospapeles verjurados producida por los alambres colocados sobre la tela metálica con la que se fabrica el papel. Obsérvese que la disposición de los corondeles es paralela al lado más corto considerando su posición en el pliego extendido; en cuanto se pliegue este una o más veces, los corondeles dejarán de ser paralelos al lado más corto en algunos casos. Los corondeles están más separados entre sí que los puntizones.

 PUNTIZÓN: ( fr. pointure) Agujero que queda en el pliego que se imprime, hecho por las puntas que lo sujetan al tímpano. ( Se usa más en plural).2 (fr. Vergeure: i. laid line, wire line) Alambre de latón que se pone en la forma siguiendo la dimensión más larga y que se cruza con los corondeles.3 ( fr. Vergeure; i. wire line, wire mark) Huella de los papeles verjurados producida por los alambres colocados sobre la tela metálica con la que se fabrica el papel. 

C-64. Esquema aproximado de la situación de los corondeles ( paralelos al lado más corto y más separados que los puntizones) y los puntizones ( paralelos al lado más largo y más juntos que los corondeles) en la forma. A la derecha, filigrana; a la izquierda y abajo, contramarca. El esquema se sitúa de manera apaisada, que era como manejaba la forma el laurente. ( Del llibre Diccionario de bibliología y ciencias afines, de Martínez de Sousa). 

Los puntizones corresponden a los alambres de latón que se ponen en la forma siguiendo la dimensión más larga, menos separados entre sí que los corondeles. La alternancia entre las rayas claras y oscuras de la filigrana varía según las épocas, y su disposición más o menos tupida y su espesor permiten determinar la antigüedad del papel. Obsérvese que la disposición de los puntizones es paralela a la dimensión más larga considerando su posición en el pliego extendido; en cuanto se pliegue este una o más veces, los puntizones dejarán de ser paralelos al lado más largo para serlo al más corto en algunos casos. Los puntizones están menos separados entre sí que los corondeles. 

Crec que llegint això la cosa queda una mica més clara. Una de les coses que més desitjo és que a algú se li ocorri  fer un diccionari com el d’aquest senyor, en català clar. I si ja hi ha alguna cosa semblant que algú m’ho faci saber. Gràcies.