“ Ja he dit que Royo no llegia, i per això es conta d’ell que en preguntar-li si tenia obres de Kant, respongué: ‘ Fins de cant i piano’. En certa ocasió se li presentà un pagès valencià amb el vestit típic del país, i li digué si tenia una obra d’arquitectura. Royo el mira de cap a peus i li respon: ‘Sí; però no farem res perquè val 200 ptes. El pagès picat:- Vós mostreu l’obra: ja veurem si farem o no farem’. A la fi se li mostrà l’obra per la qual pagà les 200 ptes. Es cert que l’hàbit no fa el monjo”.
PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 88-89.
“ Uno de los mayores placeres del libro es descubrirlo, notas que se establece una comunicación, como si nos comprendiese, nos confirmase nuestros sentimientos o se anticipara a las ideas que aún no hemos elaborado. Existe una gran emoción en hallar la obra que se adapta a nuestro gustos, a nuestro estado de ánimo, identificarla entre las demás y hacerla completamente nuestra…”.
Luis Misa en un Art. a La Región ( Ourense), el 23 d’abril de 1980. A www.lander.es/~lmisa/cultura.html . Però avui no la he trobat en aquesta web.
Biblioaprenent 