« El meu observatori era un lloc magnífic per a esguardar el seguici constant de la fauna cercadora de llibres, i a fe que passaven uns tipus força interessants. Des del que ens visitava diàriament per tal de satisfer la seva dèria bibliogràfica fins al transeünt ocasional que mirava els llibres amb absoluta indiferencia, passant pel lladre profesional que sempre estava a l’aguait, esperant el moment que el libreter es distragués per agafar un llibre.
Els bibliòfils els vèieu adelerats cercant una bona edició. Si per casualitat un dia tenien la sort de trobar algun llibre de qualitat per un preu baix, merçès a la ignorancia del llibreter, les seves faccions es transfiguraven i malgrat que feien el posible per a disimular-ho, la joia els traspuava pertot arreu.El qui es dedicava a robar llibres feia uns ulls com unes taronges i en el moment precís que el llibreter badava, amb una gran rapidesa agafava el primer llibre que li venia als dits i l’amagava sota l’americana. Després, tot fent l’orni anava a vendre’l al llibreter del costat. Fins que no eren descoberts, anaven fent-se un jornalet.Els indiferents feien tots la mateixa cara. La indiferencia és una cosa que despersonalitza l’individu i li resta tota mena de relleu. I sempre van amb un ensopiment tan gris i enganxat, que difícilment hom els pot desencrostar.”
EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp. 113.
“ Tal vez, escribió, para desgracia de ese papel de bibliógrafo, tengo la debilidad de no considerar el libro sólo como unidad catalográfica, sino como expresión material de pensamiento y sensibilidad: quiero decir que los leo”.
Frase d’ Antonio Rodríguez-Moñino extreta del Art. “Carta de Parla” de Álvaro Valverde en el seu vlok http://mayora.blogspot.com/2006/01/carta-de-parla.html
