“ La mort també sol ésser una bona proveïdora, però en menys escala que la pobresa. Generalment, si en una casa tenen llibres i mor el marit, la muller, a correcuita, crida un llibreter, per tal de convertir-los en moneda corrent. Si la dona és llesta, abans de vendre’ls procura assessorar-se, per tal de treure’n el màxim profit possible. Rarament, però, la dona intenta retenir els llibres del marit per llegir-los ella. Antigament, la millor font de proveïment dels llibreters eren els trasllats d’habitatge. Quan una família deixava un pis per anar a un altre de millor i més barat, cridaven un llibreter perquè s’emportés els llibres, que feien més nosa que servei, i aquest els carregava per pocs diners. Avui, que els pisos estan a la lluna, els trasllats són molt escassos i tampoc no hi ha llibres. I com que de passada els llibreters són molt més nombrosos, heus ací un problema, que ja em direu qui el resoldrà. Tanmateix, però, els llibreters es defensen com poden i si no tenen llibres de qualitat, venen llibres de saldo, els quals segurament dins d’alguns anys esdevindran exemplars rars i curiosos. Els llibres que ara considerem bons, antigament eren llibres corrents, dels quals, ningú no feia cas. Jo recordo perfectament que, durant la meva joventut, havia vist vendre incunables magnífics i còdexs amb miniatures per vint-i-cinc pessetes cadascun, els quals avui valdrien milers i milers de pessetes. Un exemplar de les Històries e Conquestes de Catalunya, de Pere Tomich, imprès per Rosembach a Barcelona l’any 1495, fou venut per un llibreter indocte per cinc pessetes de plata”.
EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp.388-389.
“ ¡Qué entretenimiento grato es barzonear por las orillas del Sena!. Al espectáculo siempre curioso y cambiante de la calle y del río, se agrega el no menos interesante de los libreros de lance, los ‘bouquinistas’, con sus cajones alineados sobre el muro del malecón. Allí trabé conocimiento con uno de ellos, del que me hice asiduo cliente y casi amigo”.
Art. Sobre el llibre de Ricardo Pou Ferrari: Augusto Turenne, del Dr. Antonio L. Turnes Ucha
http://www.smu.org.uy/dpmc/hmed/historia/articulos/turenne.pdf
Biblioaprenent 
És molt curiós veure les visions apocalíptiques dels venedors de llibres vells. Sempre els temps anteriors foren millors… serà veritat?
En aquest llibre, Emili Eroles, parla molt d’aquesta manera, tenia les seves manies com tothom, ell en alguns pasatges exagera una mica, crec jo, però potser no, encara que si que crec que la venda de llibres de vell es feia d’una manera diferent, de vegades semble que hi havia més oferta que demanda.