Biblioaprenent

“ El nostre poble no té una arrelada tradició bibliofílica. Salvats, aquells homes assenyalats d’abans i d’ara ( pocs; però, per això mateix, més honorables) que enmig d’un ambient d’indiferència sentien la nobilíssima passió del llibre i als quals es deu la conservació del poc que ens resta del nostre riquíssim tresor bibliogràfic; salvats aquests patricis exemplars, és, o, millor dit, ha estat fins fa poc, ben trist el nostre panorama bibliofílic.  

     A causa de la incúria dels nostres passats, ¡ quantes anècdotes han estat possibles! Com la d’aquella dona que cada dia encenia el foc amb fulls de llibres antics, alguns d’ells incunables, que un avantpassat havia probablement reunit amorosament; o aquella altra d’algú que cremava còdexs miniats per fondre l’or de les miniatures i treure d’entremig de les cendres d’un llibre de valor incalculable una boleta del cobejat metall que podia valer poques pessetes, o, encara, la d’aquells infants que cada any per Carnestoltes s’entretenien a tirar paperets pel carrer, retallats dels fulls venerables de llibres antics, molts de gran valor, que diverses generacions de familiars havien acumulat i que, pastura de cucs i rates i abandonats a les inclemències del temps, jeien perduts a les golfes de la casa… I tantes altres anècdotes que podríem contar, com un rosari inacabable de tristeses, que posarien de manifest com s’anaven convertint en no-res els monuments de la cultura que els nostres homes preclars havien deixat, com una herència gloriosa, per fer llurs descendents més bons i més savis que ells no havien esta”.      

  “Papyrus” de Josep Porter en el llibre Els Llibres, Ed. Porter, B, 1973. Pp.28 i 31.

 Imatge: Bad Schussenried Biblioteksaal, Baden-Württemberg.