“Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categòrica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofília i ja n’ha fet cent dinos…
Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements . el valor literari del text i la perfecció tipogràfica – que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resultat és sempre una creació harmònica amb personalitat i caràcter. A la presentació AC va dir que cada llibre de Miquel Plana és la història d’una creació. Un altre comentarista l’ha qualificat d’”arqquitecte de llibres”, basant-se en la complexitat del treball que suposa cada obra”.
Art. De Jordi Dalmau a Rvta. De Girona, nº 210, gener-febrer, 2002, pp. 8-9.
“ Les paradetes de llibres al carrer m’exciten. I més si són de llibres de vell, que massa sovint són llibres de saldo, de liquidació a duro l’exemplar, via drapaires especialitzats en editorials que han fet fallida.
La visita d’una Fira de llibre de Vell, …, hauria de ser, per als escriptors, com una terapia d’humilitat obligatòria: és tan fàcil que l’obra que el seu creador ha sublimat s’acabi venent a pes de paper brut, és a dir: imprès¡ A les fires de llibre vell t’anadones que els èxits són tan efímers com els amors no correspostos… i que totes les metàfores sobre les flors d’un dia poden ser aplicades a la caducitat d’una obra feta des del silenci mal comprès del creador”.
Art. d’Ignasi Riera a La Vanguardia- Cultura , 9 d’octubre de 1990, pp. 12.
Quanta raó que té en Riera: en l’excitació i en la cura d’humilitat.
Salut!