Biblioaprenent

“ Y tu, llegidor confiat, que vas entrant per les planes d’aquest llibre sense gran ilusió y ab ben poch entusiasme – la meva prosa’n té la culpa – , y que vas llegint, potser sense haverte encara decidit a llegir, y només,  com qui diu, per a saber de què va… ¿podríes assegurar que aquesta EXCURSIÓ A BIBLIÒPOLIS no haurà d’influir poderosament en el teu pervindre?¿Saps tu quina mena de país es aquest?¿Has tingut notícia de la mena de gent que hi habita?. Cert que no, si es que no ets ja del país, si d’abans d’ara ja no ets bibliòfil. Y encara que ho siguis, potser que no t’ho hagis conegut y que ara se’t reveli, de sopte, una personal circumstancia que t’ignoraves: la teva dependencia espiritual del País dels Llibres. Tot home d’estudi té dues patries: la propia, primerament; y després Bibliòpolis, la gran metròpoli dels aficionats als llibres, dels bibliòfils de totes les èpoques y de totes les encontrades del món civilisat. Extens reyalme hont els més, com es natural, són gent de seny, y hont uns quants, com per tot arreu passa, posats ençà o enllà del just mitg, semblen tenir per missió, ab l’exemple de les llurs estranyeses, mantenir als demés dintre’ls límits de lo rahonable. Sia aquesta per a tu, en tot cas, benvolgut lector, l’utilitat del viatge a que’t convido”.

                        MIQUEL Y PLANAS, Ramon: en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut Català del Llibre, Barcelona, M.CM.XXIV. Pp. VIII-IX.

    “ Recordàm ab vera fruïció la bella feynada que’ns donà lo tenir de buydar la casa Piferrer de la Plaça del Angel, qual llibrería, que acabava de comprar En Mero, comptava més de dues centúries, puix lo seu fundador don Joan Piferrer ja hi tenia cas oberta en 1701.

Ab los llibres que sortiren d’aquella antiga casa se podían haver alimentat totes les llibreríes de vell de Barcelona una pila d’anys. Mes En Mero, home que no li agradava entretenir lo negoci ni amagatzemar massa, al revés del seu contrincant d’aleshores lo cèlebre Joan Llordachs, realitzà de qualsevol manera aquell bé de Déu, venent més de cinch quintars de llibres a pes de paper, y no pogué aprofitarsen, puix la mort lo soptà aquell mateix any. Per Can Mero hi havian passat quasi en tertúlia contínua los més erudits bibliòfils de son temps, los Aguiló,Amer, Milà y Fontanals, Carreras, P. Camps, Mayora, Brunet, Rius, D. Isidro Bonsoms y tants d’altres que fòra llarch enumerar. Don Marcelí Menéndez y Pelayo durant sos estudis en nostra ciutat era lo més assidu rebuscador de llibres que hi concorría”.

            “Assaig de Bibliografia Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed, Joan Bta. Batlle, Impremta Altés, Barcelona, 1920, pp. 5-6.