“ Aquí un home de seny podria dir: Comprench que’s cerquin les velles relligadures, lo mateix que’s busquen los plats antichs, perquè d’elles se’n fan boniques carpetes… Mes, què té y de què serveix una edició original? ¿ En què’s distingeix la primera edició d’una obra clàssica de la segona y de les següents sinò tan sols en una data impresa en la portada? ¿ Y per aquesta diferencia s’han de pagar devegades centenars d’escuts de sobrepreu? Ah¡ senyors, quanta lleugeresa¡ Jo crech, en bé vostre, que si tinguesseu a la mà la edició original del Cid, d’Andromaque ò de l’École des Femmes, no pensaríeu així. De segur que entraríeu en meditació y us diríeu:
De manera que’ls caràcters impresos sobre aquest paper groguench són los primers – los primers¡ – que han revelat una gran obra del geni humà¡ Són los primers en que Corneille, Racine, Molière han reconegut llur pensament visible y separat d’ells mateixos. Abans, aquestes obres sols existien en fulles manuscrites desaparegudes y en lo cervell de llurs autors. Jo tinch en les meves mans la primera expressió material, pública y durable. Jo assisteixo, com si diguessim, a llur naixença, que fou un moment august de la historia literaria¡”.
Article “Los llibres vells” de Jules Lemaître traduit per E.M. y B, en el Butlletí del Ateneu Barcelonès, Any III, nº 10 ( abril-juny de 1917).
“ ¿ El coleccionismo de libros no es más que una forma degradada de filatelia? Algo de eso hay, sobre todo en lo que se refiere a llenar los huecos y al énfasis que se pone en el estado de conservación, la rareza y elementos como las sobrecubiertas. Los norteamericanos están obsesionados ( ¿ o habría que decir ofuscados?) con las sobrecubiertas, que consideran una parte esencial de la apariencia original del libro. Esto lleva a dolorosas discriminaciones y finalmente a fabricar fundas de celofán para proteger las sobrecubiertas, dada su fragilidad. Tal vez deberían guardarse los libros en estanterías acristaladas y llevar las sobrecubiertas a la caja de seguridad de un banco”.
CONNOLLY, Cyril: “La caída de Jonathan Edax, Mondadori, Barcelona, 2000, pp. 86.
Sobre el primer text aquest és el gran dubte que hi ha… quin és el valor real d’un llibre antic?
I sobre el segon només dir que la filatèlia és la degenaració de la bibliofília i no el revés com diu el text!
La bibliofília té més anys que la filatèlia… sense cap mena de dubte!
Si, tens molta raó, però aquest llibre del Connolly està molt bé de cara saber coses sobre Bibliofília.
A reveure.