“ El llibre, com ha assenyalat Natalie Z. Davies, és un objecte de propietat mixta i es resisteix a una apropiació permanent i, a més a més, existia una porositat entre el món del comerç i el món del regal. Les biblioteques privades es formaven per les compres i l’herència, i també pels préstecs, els regals, la possessió compartida o els empenyoraments.
Els préstecs de llibres van ser molt habituals en la Barcelona del segle XVI, en totes les capes susceptibles d’accedir a l’escrit, segons s’observa en les anotacions recollides en inventaris en les quals es fan referències a disposicions testamentàries ordenant la restitució al seu propietari, se citen llibres tot i que no pertanyien al difunt, es mencionen devolucions o préstecs anotats al marge, etc.En els circuits d’intercanvis de llibres destaquen, de nou, els eclesiàstics, en els quals predomina una clara tendència endògena.
La majoria d’aquests llibres estan destinats a ser utilitzats en l’exercici del seu ministeri. L’activitat del clergat en l’àmbit dels intercanvis de llibres, i – per extensió – en el control de l’ambient cultural de la ciutat, s’observa molt bé en el préstec interessat o ‘forçós’ del noble Joan Guimerà: ‘ Item una sort de llibres estampats de dieverses histories les quals en vida del dit señor don Joan de Guimerà y de Papiol que foren aportats en casa del señor canonge Vileta per a fer reconexer aquells per a saber si ni havia algú que fos prohibits los quals llibres fins avuy no son cobrats y estan en poder del dit señor canonge Vileta’ “.
Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 31.
Biblioaprenent 